dimarts, 3 de setembre de 2013

Ruta de la pez (Yésero)

Un amic del Grup d'Aventura Foios, Sam, ens va recomanar esta ruta fora del parc d'Ordesa, a 15 minuts aproximadament de la Vall de Broto i ens ha agradat tant que ara vos l'anem a recomanar nosaltres. És una senda perfecta per un dia calorós d'estiu ja que quasi sempre anireu a ombra. Caminareu envoltats de pins negres, teixos, roures, fajos, avets, boixos, avellaners... trobareu maduixes silvestres a les voreres dels camins i sentireu una fresqueta que de segur agraireu un dia de calor. Això sí recordeu que els bebés no van caminant i no tenen la mateixa temperatura que nosaltres. Per fer esta ruta no oblideu, encara que siga estiu, dur-los amb pantaló llarg i jaqueta, no només pel fred sinó també per protegir-los de les rames ja que la senda en alguns trams és molt atapeïda.

El camí és fàcil i està perfectament assenyalat. Té un desnivell acumulat de 260 m., que en algunes pujades notes més, però sense cap dificultat. Discorre paral·lel al riu fins que arriba un punt que heu de travessar-lo. De segur quan arribeu al riu les vostres criatures disfrutaran amb l'aigua, mentres la veuen córrer i senten el seu soroll. Joan i Candela es quedaren una bona estona bocabadats.

El que no té esta ruta en els seus primer tres quarts aproximadament és un espai ample per poder parar i donar-los de dinar, jugar (ara que gategen necessiten més espai)... nosaltres férem la parada per donar-los el dinar junt al riu, va ser un bon entreteniment tirar pedres a l'aigua per què obriren la boca. Sí que podeu trobar espais més amples ja ben avançada la ruta, a l'altra riba del barranc, on s'obrin els antics bancals de les hortes de muntanya, ara abandonades.

La ruta comença en la carretera que va de Broto cap a Sabiñánigo, just en front del desviament que ix cap el poble de Yésero. Davant del desviament voreu una caseta (segons ens digueren una caseta de correus) i davant la porta un cartell de descripció d'esta senda. Si veniu de Broto un poc més avant del desviament a Yésero i en el marge contrari trobareu espai per deixar el cotxe, si veniu des de Sabiñánigo el trobareu abans d'arribar al desviament.

A uns metres de la casa en direcció cap a Broto està l'inici marcat com "Camino de Plana Fabar" encara que esta ruta és més coneguda per "Ruta de la pez", no obstant això no trobareu cap referència a este nom en tot el camí. No patiu, aneu bé.
Una vegada trobeu l'inici molt prompte s'endinsareu dins del bosc de vegades tan atapeït que els arbres i arbusts no deixen més que sentir el fort soroll del riu. Com vos hem dit ja no hi ha cap pèrdua, la senda està molt clara i molt ben indicada per cartells i fites. Només podeu pensar que heu perdut el camí quan arribeu al riu, en eixe cas mireu bé que a l'altra banda del riu hi ha una fita que vos indicarà per on heu de seguir. Després de travessar el riu trobareu la pujada més marcada, on fins i tot hi ha cordes per ajudar-te, però no hi ha cap dificultat en pujar-la.

Ahí arribeu a un sender més ample i còmode, el qual a la dreta du a la plana fornos i cap a l'esquerra continua la ruta. A la plana fornos es troba el fet que dóna nom a la ruta: un antic forn de pega (de "pez", en castellà), el qual dissortadament no es pot vore per les enormes falagueres que cobreixen la plana. Aneu en compte si vos acosteu, perquè hi ha ortigues... moltes ortigues, i les cames vos poden cremar molt. Vos ho dic per experiència. La pega vegetal, per qui no ho sàpia és un producte líquid, encara que extremadament viscós quan està gelat (i durant molt de temps considerat sòlid), que s'obté mitjançant el calfament en forns i la destil·lació de les fustes i les seues resines.

"¿Y para qué sirve la pez?

El ser un material que, cuando está caliente, es líquido y viscoso, pero que, cuando se enfría, se convierte en sólido permite variedad de usos. Aquí fundamentalmente se usó para el marcado del ganado o para impermeabilizar recipientes de piel para contener líquidos como el vino (las “botas” y los “botos”, más grandes) o el aceite. (Se utilizó incluso para inmovilizar miembros rotos del ganado, a modo de yeso, y, en algún momento de apuro y necesidad, también ayudó a curar brazos rotos de personas). En los lugares costeros, por otra parte, sirvió para “calafatear” las barcas." 


Crec que encara no vos hem dit que és circular, o més bé té forma de raqueta: l'anada va pel marge dret del riu i la tornada per l'esquerre, per acabar de discórrer pel mateix sender pel que arranca. Nosaltres ens vam despistar en l'últim tram, suposem que entre cançonetes del Dani Miquel ens passàrem un encreuament. Bé, tiràrem per on no tocava però en donar la volta retrobàrem el camí de nou. Teniu la ruta sencera en el wikiloc amb eixa pèrdua corregida.

No deixeu de fer este caminet si aneu cap a la Vall d'Ordesa a fer uns dies. El més interessant és que a diferència d'altres zones i sobretot del famós camí a la Cua de Cavall no ens trobàrem ningú en tot el dia.


Disfruteu d'este sender! i fixeu-vos bé que fins i tot vam vore una granota pirenaica (o això pensem)!




Característiques de la ruta: 
Circular
8 quilòmetres
1336 m - punt més alt
1068 m - punt més baix
260 m - desnivell  de pujada i baixada
Temps en moviment: 2,30 h.
Edat dels bebés: Joan (10 mesos) i Candela (8 mesos)






Vos deixem el àlbum de fotografies d'esta ruta que hi ha penjat al facebook!


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...