dijous, 2 de gener de 2014

La Murta, un lloc perfecte per anar amb els menuts

Hem estat uns mesos un poc ocupats amb molt de treball i lesions físiques, i quan no era una cosa ni l'altra o feia mal oratge o el menut es posava malalt (mocs, cagarretes, triple vírica... què vos anem a contar!).  Semblava que tot es posava a la nostra contra i a més a més Joan continuava creixent i ja pensàvem que no cabria a la motxilla, o que no li agradaria, o que el "xerpa" del pare pegaria a fugir pel pes que està agafant la criatura.
Però per fí, el 15 de desembre de l'any passat, 2013, vam poder tornar a xafar camins de muntanya. Ha fet un dia genial amb sol i caloreta. El menut, que ja pesa vora 12,5 quilos, encara cap a la motxilla i ha disfrutat de tornar a estar tan prop de les rames dels arbres i el pare ha aguantat com un campió.

Feia molt de temps que volíem anar a La Murta. Havíem sentit parlar molt bé d'este paratge de la Ribera en diversos blocs i també a alguns amics. Com que no coneguem molt bé la comarca mai havíem pensat que una vall tan frondosa poguera estar al seu cor i la veritat és que hem quedat impressionats. És un bon lloc per anar amb xiquets per diverses raons: té un fàcil accés sense pèrdua, rutes molt senzilles, curtes i sense desnivell per poder anar amb els vostres fills, encara que també hi ha d'altres molt més "animades" per pares amb bebé en la motxilla, fills més experts i senderistes sense fillets (i de fet tenim previst tornar-hi ben prompte a "apretar" un poc més); el monestir i els seus voltants es poden convertir en el marc perfecte d'una llegenda que els motive i, com no, podreu ensenyar als vostres menuts quina és la planta que dóna nom a la vall perquè està tota plena; i a nivell pràctic, disposa d'un bon aparcament amb tauletes de picnic.

Com arribar-hi?

Heu d'anar a la població d'Alzira i agafar l'eixida d'Alzira Nord, cap a l'Hospital de la Ribera, seguiu les senyals que indiquen l'hospital perquè el camí de la Murta passa per la porta d'urgències. Una vegada deixeu darrere l'hospital trobareu una indicació que vos pot provocar confusió; un camí cap a la dreta que indica "La Murta, camí de l'ombria" i un altre cap a l'esquerra "La Murta, camí de la Solana". Nosaltres hem agafat el de l'esquerra, i pensem que tots dos arriben finalment al mateix lloc perquè el parc només té una entrada.

Trobareu un pàrquing al final del vostre camí on també hi ha una zona de picnic això sí, sense cap tipus d'ombra. Ara en hivern s'agraïx el solet però a l'estiu ha de ser abrasador. Deixeu el cotxe i a uns 100 metres a mà esquerra trobareu l'entrada al parc amb el centre d'informació. Vos atendran uns guàrdies que vos demanaran que vos identifiqueu. Recordeu que es trobeu en un paratge protegit i és per esta raó que controlen qui entra i qui ix. Vos demanaran el DNI d'un de vosaltres i un nom, vos contaran i ja podeu entrar. No sabem si trobareu els mateixos guardes que nosaltres però esperem que no perquè vam intentar aconseguir informació sobre les rutes, distàncies, temps... i no va haver manera d'aclarir-se amb ells. Així i tot, sense la seua ajuda i malgrat que no anàvem molt preparats (confiàvem en els guardes...) no vam tindre cap problema.

El parc es troba molt ben senyalitzat. Per anar amb xiquets hi ha dos rutes curtes i molt senzilles: la senda botànica ( SL-CV 81) i la senda històrica (SL-CV 82). Nosaltres vam fer una barreja de les dos per visitar el Monestir.

La ruta la vam començar  l'aparcament que vos hem comentat, i des d'ahí arribarem cap a l'esquerra a l'entrada del parc. Ja dins del parc vam agafar només entrar el camí que baixa cap a l'esquerra, una xicoteta rampa més o menys en direcció al Cavall Bernat, a l'ombra del qual vam començar a caminar. Des d'ací és molt senzill arribar-hi al monestir. En el track podeu veure com hi ha un punt on es creua la ruta que vam fer d'anada i tornada (en la primera marca que apareix com a "fita"). Ho vam fer per no passar pel mateix lloc dues vegades, però evidentment es pot fer d'altres maneres sense problema. Des d'ací arribarem als corrals del monestir, seguirem cap a la dreta, seguint la senda, un camí ben ample, fins el monestir. Ací hi ha també opcions. Podeu baixar un poc i tornar per la part baixa (al mapa de wikiloc la senda està marcada) o seguir el mateix recorregut que vam fer nosaltres, seguint l'aqüeducte que porta aigua a les basses del monestir.
Nosaltres vam seguir esta menuda però curiosa obra hídrica fins a la pista per on tornaríem a l'inici. Durant tota aquesta senda se va guanyant altura àgilment. Una vegada en la pista vam decidir tirar cap amunt, cap a l'esquerra segons ixes de la senda per mantindre l'altura que ja havíem guanyat i disfrutar de les vistes de la vall cap a l'esquerra i la companyia del Cavall Bernat a la nostra dreta. Des d'ací ja sols queda no deixar la pista i seguir les indicacions, que de nou ens portaran als corrals i d'ahí, i amb la petita variació que ja hem comentat, a l'inici d'esta fàcil i entretinguda ruteta.

No vos hem comentat que de nou ens acompanyava  Candela, la incondicional muntanyera amiga de Joan que recentment acaba de fer el seu primer any. Candela va en una nova motxilla, una "Vaude", model "Jolly comfort" que els seus pares van comprar de segona mà per internet. Abans teníen una "Deuter baby city" que no li agradava gens ni a ella ni a son pare. Candela es va passar quasi tot el camí fent una bona becadeta (bona senyal que diu molt del confort de la motxilla!).





 



Més tard Joan li va donar el seu regal d'aniversari... el nou disc del Dani Miquel "A Nadal un pas de pardal". La propera excursió tots ens sabrem les nadales i les podrem cantar!!!!





 
Encara que feia un bon matí decidirem anar a Alzira a dinar. Els xiquets dinaren a la zona de picnic però nosaltres no portàvem res preparat i decidirem conéixer el poble. Així anàrem al centre, a la plaça major. És molt gran, exclusivament per vianants i amb un parc infantil. Perfecte! Vam dinar allí mateix, a una pizzeria on els va atendre una cambrera molt amable que ens va aconsellar d'allò més bé. Quan acabàrem els dos amics disfrutaren mentres pujaven i baixaven de tots els joguets que hi havia al parc.



1 comentari :

  1. ¡Qué te voy a decir yo de Alzira...! Si ya sabes que soy de Alzira.. jajaja Es preciosa la Murta ^^ Sois geniales, me encantó conoceros el sábado. Un besooo y espero ver esa pajarita jijiji

    ResponElimina

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...