divendres, 4 d’octubre de 2013

Ordesa fins a la cua de cavall

El viatge a Ordesa el vam finalitzar amb la ruta més clàssica de totes: la pujada des de la "pradera" fins a la Cua de cavall. Ho vam deixar per l'últim dia per diverses raons: primerament volíem calfar els nostres cosos que ja havien oblidat la muntanya els darrers mesos i acostumar de nou als xiquets i en segon lloc tots vam esperar per vore si la nostra amigueta Candela es posava millor del seu constipat. 
Al llarg dels dies no férem més que pensar en esta ruta i tinguérem prou debat al voltant de si aconseguiriem arribar fins la cua de cavall o no. Són uns 18 quilòmetres entre l'anada i la tornada, la distància més llarga  a la que ens havíem enfrontat pares i fills. El que teníem clar era que havíem de pujar i arribar fins on poguérem. Finalment ho vam fer, arribàrem fins a la Cua de Cavall! (amb la resta de centenars de persones que a l'agost fan el mateix camí, però sense Candela i els seus papis que ho feren més curt perquè continuava malalteta)

No vos anem a contar com és tota la ruta ja que està molt ben senyalitzada i no té cap pèrdua, a més que per no perdre's teniu la ruta penjada al wikiloc. Sí que vos anem a contar coses importants i pràctiques per als que aneu amb xiquets com ara la manera d'arribar-hi i raons de per què heu de fer este camí.

Com arribar al Parc d'Ordesa

En èpoques de  temporada alta no està permesa la pujada al parc en cotxe particular, heu de pujar en autobús. Este transport s'agafa en el poble de Torla que és la porta al parc. No vos preocupeu perquè trobareu de seguida la parada. Només entrar al poble a mà dreta apareix la indicació de parquing públic del centre d'interpretació del Parc. Entreu i deixeu el vostre cotxe (de bades). Junt al centre de interpretació paren els autobusos i just al costat voreu una caseta de fusta on venen els tiquets per pujar-hi.

El tiquet d'anada i tornada val 4,5€ i només anada 3€. Si compreu només anada i una vegada dalt també voleu fer la tornada podeu comprar el billet a l'autobús.  Al parc podeu pujar i baixar caminant però són uns quants quilòmetres més, i encara que ens varen dir que és un camí molt bonic, pensàrem que amb un bebé a la motxilla ja ho teniem bé amb els 18 km.
Els horaris són molt amples, però aneu a la guait que si perdeu l'últim de tornada vos tocarà baixar a pata, encara que si aneu amb un fillet a la motxilla pben segur que no estareu fins les deu de la nit caminant. Ací teniu informació sobre els horaris.
Els vostres menuts no paguen res ja que no ocupen seient. No sabem dir-vos a partir de quina edat paguen, però el cert és que ni Joan ni Canela pagaren res. Van damunt de vosaltres, però no patiu que els conductors conduixen molt bé i van molt d'espai.

Una vegada dalt vos paren en una explanada molt gran, l'anomenada "pradera", on hi ha un bar i una oficina d'informació. Uns metres més avant comencen a aparèixer les indicacions de la ruta, que com ja vos hem dit no té cap pèrdua.

Per què val la pena pujar al Parc d'Ordesa i fer el camí de la cua de cavall?

Cascada de Arripas
És la gran ruta del Parc així que tots els que passen uns dies per allí la solen fer. I a gossades que la fan, perquè al mes d'agost vos trobareu moltíssima gent. No obstant això nosaltres no tinguèrem una sensació agobiant, ja que cadascú anava al seu ritme. No espereu anar a soles, trobareu des de grups o parelles de muntanyers equipadíssims fins famílies que per primera vegada caminen per la muntanya. Tot i això no trobàrem gent molesta, ni escandalosa, la qual cosa és d'agrair.

Gradas de Soaso
És una ruta llarga però molt fàcil ja que el camí és molt ample i segur, clarament senyalitzat i amb un desnivell acumulat suau que en pocs trams resulta pesat.
Al llarg del camí travessareu paisatges molt diferents: caigudes d'aigua,  les impressionants cascades d'Arripas (a uns 3 km.de l'inici) i de l'Estret (3,5 km)., la meravellosa fageda d'Ordesa (4-5 km.), on les ombres i el silenci en el bosc frondós transformen el paisatge i les sensacions (ens sembla que és de les fagedes millor conservades del Pirineu, després de les de la Selva d'Irati); el propi riu Aranzas, que naix al Monte Perdido i seguirem durant tota l'excursió, les grades de Soaso (a un 6,5-7 km) fins finalment pujar un poc i vore com s'obre el circ glacial de Soaso (a uns 7'5 km. de l'inici).

A cada pas descobrireu noves imatges i vos passarà elmateix que a nosaltres que ens passàrem el camí dient - i si continuem un poc més... ja que estem ací com no anem a arribar... ara que Joan dorm anem a aprofitar... - i cada cop es feia més atractiu el viatge.
Nosaltres disfrutàrem al vore com s'obria el circ davant dels nostres ulls però el que veritablement ens va deixar bocabadats varen ser les grades de Soaso. No hi ha paraules per descriure la bellesa i la força d'esta caiguda d'aigua.


Fageda
Com hem dit, els racons són molts i meravellosos. Personalment, la fageda ens va agradar moltíssim. És una sensació fantàstica de tranquilitat i serenitat, a banda que la frescoreta que ofereix la seua ombra resulta francament d'agraïr a l'estiu. Una vegada passada la fageda s'entra a un paissatge nou. Després passareu la balma del Frachinal, on podreu contemplar nombrossos exemplars de Pinguicula grandiflora, la "grasilla", una planta carnívora que floreix a la primavera i inicis de l'estiu, de forma que nosaltres ja sols vam poder vore les fulles basals amb tots els insectes pegats. Aleshores, ens esperava un tranquil passeig per la voreta del Aranzas, on encara que sense massa ombra, hi ha bons llocs plans i amb gespa per jugar els nanos. I després, les grades. No anem a insistir més en la seua bellesa. És simplement especial. Ací potser està el punt que presenta major desnivell de la ruta, la pujada fins al circ, que s'obri més enllà de les grades. Una vegada en este punt cal dir-ho: -seguid el camino de baldosas amarillas. No són grogues però quasi.
El circ
 Hi ha un camí que travessa el circ fins arribar a la cua de cavall perfectament limitat per rajoles de pedra. Suposem que és l'única sol·lució per fer que els milers de persones que cada estiu van per allà no ocupen tot el circ i caminen per on toca. Al final, a la cua del cir trobareu la "Cola de Caballo", la cascada que dóna nom a la ruta. Vos em de dir que al nostre paréixer i sense voler menysprear aquesta caiguda d'aigua, ens va semblar "poca cosa" després de disfrutar de "las gradas de Soaso".

La tornada la vam fer bàsicament per la mateixa ruta. Sols ja en la part final del recorregut ens desviàrem per un pont que creua el Aranzas per tornar per l'altra riba fins la pradera. Este pont està situat poc després de passar la cascada d'Arripas (a uns 14,3 km de l'inici si l'agafeu de tornada després de fer tot el recorregut). Evidentment per anar a la Cola de Caballo no l'heu de prendre. Voreu com té una indicació de "Pradera". La "volta curta" que diuen a les oficines d'informació és arribar ací i tornar per l'altra riba. No s'amoïneu i tireu endavant, que passat el pont vé la part més espectacular!. Ja el creuareu en tornar. A l'altra banda de l'Aranzas el paissatge no canvia massa, però resulta entretingut canviar lleugerament la ruta i veure la zona de l'altra banda, conformada bàsicament per un bosc de fajos i algunes zones més obertes. D'ací a la Pradera ja sols queda un passeig! (uns 3 km.).
Estirant les cametes a la pradera


Característiques de la ruta: 
Lineal (amb desviament al final)
17,4 km. Anada i tornada
1760 m - punt més alt
1322 m - punt més baix
613 m - desnivell  de pujada i baixada
Temps en moviment: 5.30-6 hores aprox.
Edat dels bebés: Joan (10 mesos) i Candela (8).

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...