dilluns, 3 de juny de 2013

Pujada al cim del Benicadell

Dissabte passat Joan va pujar el seu primer 1000 i quin millor que el Benicadell. Esta serra que s'obri a dos comarques alhora és un espai fronterís incomparable entre la Vall d'Albaida i el Comtat. Hem perdut el compte de les vegades que hem pujat i algunes menys que hem fet nit allà dalt, així que calia presentar el Benicadell a Joan.

Com que ja comença a calfar el sol, s'alçàrem prompte, avançàrem un poc el desdejuni de la criatura i a les 9:15 ja estàvem pujant. Começàrem a caminar des de la Casa de les Planisses o Casa dels guardes com també és coneguda a la Vall d'Albaida. A este punt s'arriba des d'un desviament entre el Ràfol de Salem i Beniatjar. La pista forestal que hi arriba està en molt bon estat, no hi ha cap problema, això sí, aneu espai.

En esta ocasió ens acompanyaren 5 amics i Martí, un xiquet de tres anys i mig, el qual també va utilitzar la motxilla per pujar al cim, encara que ell ja no és un bebé. Martí ja pesa vora 16 quilos i els seus pares van acabar prou cansats.

Hem descrit el recorregut com a circular al Wikiloc però no ho és, l'anada i la tornada es fa pel mateix camí. Ho hem fet perquè hem penjat el track sencer, no només l'anada, i així hem comptabilitzat els quilòmetres com si fora un circular. En tot cas és lineal. Esta ruta és molt fàcil, l'única dificultat potser siga el desnivell, s'ha d'estar un poc en forma per pujar-lo amb càrrega delicada a l'esquena. Des de l'última vegada que pujàrem, va ser farà més d'un any, han acondicionat molt el sender, han millorat la senyalització, han estabilitzat el camí i fins i tot han ficat baranes, les quals ens semblen innecessàries. Així que no teniu excusa, és encara més fàcil i còmoda que abans.

La pujada al Benicadell no té únicament com atractiu pujar al cim per disfrutar de les vistes (si teniu sort i teniu un dia molt clar podeu vore fins i tot Eivissa), al llarg del camí de l'ombria disfrutareu d'un bonic paisatge, així com també podeu visitar la nevera del Benicadell, un bon exemple d'arquitectura en pedra seca (vos deixem un interessant enllaç del bloc A un tir de pedra per conéixer millor les neveres i caves del territori valencià)
Nosaltres vam pujar directament al cim per evitar la pujada final amb més sol, però a la baixada sí ens desviàrem cap a la nevera. En total són 8'18 quilòmetres i vam tardar vora cinc hores! Realment en moviment estiguérem al voltant de 2 hores, la resta del temps vam disfrutar de la serra, d'un bon esmorzar i de la nevera.

Encara que siga un dia de sol i calor no es confieu, recordeu que aneu amb una criatura i agafeu una jaqueta més grossa. El canvi de temperatura dalt potser prou considerable, a més que el més normal és que es gire vent al dalt. Per arribar al punt geodèsic del Benicadell cal fer un últim tram molt curt per roca. No té massa dificultat si vas amb cura i no tens por a les altures, però vam considerar que millor no arribar fins eixe punt amb Joan. Així que els xiquets pararen junt a la figuera que trobareu just abans de començar este tram, mentres els adults pujàvem per disfrutar de les vistes d'altura.

Ací esmorzaren, hi ha prou espai per seure i disfrutar. Joan va dinar les seues sopetes junt a la nevera quan ja anàvem de baixada. Una de les novetats d'esta eixida ha sigut que ha començat a utilitzar les ulleres de sol i ha sigut tot un èxit, de fet ha dormit més que mai amb elles posades. No les oblideu, els ulls dels xiquets són molt més sensibles que els nostres a la llum del sol. (Llegiu la pàgina 68 de Montañismo con niños)




Com ja vos hem dit al principi, en esta ocasió ens acompanyava Martí el qual quasi no cabia dins la motxilla amb més de 3 anys i mig i 16 quilos de pes. Així i tot, encara que els seus pares acabaren molt cansats, ell ho va passar molt bé. La motxilla que duien és una Deuter Confort Plus (a la pàgina "La motxilla porta bebé" teniu  informació), però Martí tenia un problema; és tan llarg que les seus cames li penjaven massa i estava molt incòmode. Així que vam trobar una solució, li férem un estrep amb una xicoteta branca que trobàrem pel camí i va anar molt còmode des d'eixe moment.


Vos animem a que aneu a conéixer la Serra del Benicadell. No només podeu pujar al cim, també podeu fer el sender de les fontetes, arribar fins Adtzaneta d'Albaida o escalar la cresta del Benicadell, encara que açò últim millor sense bebé en la motxilla.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...