El Barranc d'Aigua Negra des del pou de neu d'Espadán

Hui mateix hem tornat a eixir amb Joan i la motxilla (i per primera vegada anem a penjar la ruta en el mateix dia!). Se tracta d'una ruta no massa llarga, i molt xula, que discorre principalment per entre sureres, llidoners, pins i, sobre tot, pel llit del barranc, que resulta espectacular. L'hem considerada de dificultat moderada pels desnivells que presenta en alguns trams, tant de pujada, sobre tot al principi, com de baixada en el descens. També en el barranc trobem la dificultat de caminar sobre còdols, i principalment la densa vegetació, que en alguns punts forma autèntics túnels. Precissament la densa vegetació i els barrancs són bones raons per anar en esta época a Espadán. Solen ser rutes un poc més fresques i ombrejades que les que podem trobar en altres llocs que, encara que molt bonics, resulten massa calorosos en estes dates.

La ruta la vam descobrir en el llibre d'Esteban Cuéllar. Parque natural Sierra de Espadán (Caminando por la Comunidad Valenciana ; 7). Sobre la proposada per l'autor hem fet un canvi: per raons de temps disponible, no hem fet la pujada al vèrtex geodèsic del cim Espadán, sinó que directament hem agafat la senda que baixa cap al barranc, cosa que estalvia al voltant d'1,5 km de pujada i baixada amb molt de desnivell (tanmateix fa temps, sense la motxilla, ja vam pujar ací, i val la pena. No és més difícil que la resta de la ruta, i compensa l'esforç. Si aneu bé de temps, arribeu dalt).

La ruta comença a l'aparcament que hi ha en un coll en la carretera entre Algimia d'Almonacid i Alcúdia de Veo. És molt fàcil de trobar. Com que és el punt més elevat de la carretera, està molt visible per l'enorme plafó de color taronja que avisa de la "Pendiente Prolongada". Ací s'agafa una senda ben visible que en pocs metres passa pel pou de neu. Cal continuar el contundent ascens per la senda durant un 700 metres. Ull amb una senda que trobareu cap a la dreta uns 150 metres després de començar la senda. NO és la que cal agafar. Continueu cap amunt. A uns 500 metres de l'eixida la pujada se relaxa. Allí s'obri una bona panoràmica cap a l'oest, on ja podeu veure el barranc que després descendirem. Als 700 metres de l'eixida cal que aneu amb compte, ja que heu de tombar cap a la dreta per una senda marcada amb una X blanca i groga. És a dir, en eixe punt deixareu la senda PR que puja. Tireu cap a la dreta en eixe punt. L'X està (en el dia de hui) pintada sobre una soca de pí, en un tram de la vessant que crida l'atenció per la quantitat de pins que hi han, i per estar molt neta de mates. La senda baixa ràpidament cap al SO, en direcció a una pista forestal. El caminet no té massa pèrdua, encara que en alguns punts no resulta massa clar i no te més marques que algunes fites de pedres amuntonades. La qüestíó es anar baixant, amb compte, que alguns punts presenten prou de desnivell i pedres soltes. Aproximadament a 1,3 km. de l'inici de la ruta (uns 600 metres de baixada) arribareu a la pista forestal, que heu de prendre cap a l'esquerra.

Per la pista heu de caminar més o menys 1 km., fins a trobar un camí que comença a baixar cap al llit del barranc. Recordeu que heu d'anar per la pista durant 1 km. Després tombeu cap a la dreta per un camí que baixa cap a la Font de la Parra, mig amagada en un gir del camí a uns 600 metres del desviament. Continueu pel camí, ara més o menys en recte cap a l'O, i fixeu-vos en les sureres, que són espectaculars. Però ull!, a uns 600 metres hi ha un xicotet caminet, molt estret, que heu d'agafar cap a la dreta per començar a baixar, ara sí, cap al llit del barranc. Estem a uns 3,5 km. de l'inici de la ruta. Quan vos enfileu pel caminal, a uns 200 metres trobareu una placa metàl·lica sobre una pedra que assenyala unes escales que baixen directament al llit. Les trobareu a la vostra dreta. Baixeu per elles.

Ara començareu a gaudir del barranc, ombrejat i molt dens. Continueu la senda, que discorre creuant el barranc en alguns punts. No és difícil de seguir. En alguns moments la vegetació és molt molt densa, i hi ha alguns rosers, així que vigileu la motxilla i les mans del nano si té la costum de treure-les i tocar-ho tot! L'únic punt que pot ser un poc confús en el barranc és un desviament que cal prendre a dreta a més o menys a 1,3 km. de les escales que haureu baixat abans. Sembla que la senda principal continua recta, però heu d'agafar un desviament cap a la dreta, que creua el barranc. Si aneu amb cura, segur que el voreu. Continueu uns 300 metres més pel barranc, i ja voreu com en eixe punt la senda el creua per última vegada i comença a ascendir per la vessant dreta. Estem a uns 5,3 km. de l'inici.

La senda puja per la vessant prou depressa, acumulant desnivell. uns 200 metres més amunt trobareu un corral abandonat, prou gran i fet ja runes. La senda se bifurca: cap a l'esquerra baixeu a la zona recreativa de la Font de la Calzada. Cal continuar cap a la dreta, per una senda que volta el corral per darrere i puja per la vessant amb prou de desnivell. És un ascens d'uns 700 metres que va a eixir a la mateixa pista que hem agafat abans, però uns metres més enrerre. Ací ja no hi ha problema: tombeu cap a l'esquerra i continueu la pista fins l'aparcament.

Hem passat un bon matí gaudint de la Serra d'Espadàn. Ens hem envoltat de sureres, pins, carrasques... a les zones més altes, llidoners i xops al barranc. Hem trobat cirerers que a Joan li han enamorat (ens va costar allunyar-nos de l'arbre). Com ja hem dit abans, els darrers caps de setmana anem cap a Espadán per buscar més ombra. Encara que ja estem a juny hui a eixit un dia fresquet i més encara cap al nord i enfonsats en un barranc. No oblideu dur robeta per si canvia l'oratge, no es confieu en pensar que a la vostra casa fa calor. Heu de dur jaquetes per tindre la possibilitat de vestir-lo a capes com una ceba. Aneu preparats i podreu gaudir sense preocupar-vos de res!

Track en Wikiloc