dimecres, 22 de novembre del 2017

El naixement del riu Palància (Bejís - El Toro, Alt Palància)

El naixement del riu Palància és un d'eixos paratges que encara no havíem visitat malgrat ser una de les rutes familiars clàssiques, així que la setmana passada, aprofitant que ja la tardor es va deixant notar i va canviant els colors dels boscos de ribera, vàrem anar cap allà.


És una ruta que no defrauda i que cal fer. No té pèrdua, i sempre que hi ha una bifurcació, s’indica clarament la direcció cap al naixement. Tota ella és molt xula, malgrat que la primera meitat discorre per una pista ampla on fins i tot pot passar algun cotxe (especialment fins al paratge de El Molinar). Una vegada es creua el barranc del Resinero, la senda es tanca i discorre paral·lela al riu Palància, entre xops, àlbers, oms... que conformen un bonic bosc galeria que ja anava mudant el color de les seues fulles. 

El terra ja començava a no vores, cobert com estava de fulles, i el joc per als més menuts estava servit. La gran sorpresa final arriba en aplegar a la capçalera del riu, on ens trobàrem, sense saber massa bé que ens esperava, amb els estrets del "cascajar". Paga la pena que una vegada arribeu, si sou atrevits i els menuts tenen ganes de guerra que vos endinseu en l'estret, més que siga uns metres, fins on vulgueu (o pugueu). Nosaltres ens endinsàrem uns centenars de metres, fins aplegar a un toll que ens tallava el pas, i ens deixà en ganes de més. L'estret és impressionant. En alguns punts les parets es poden tocar perfectament amb els braços oberts, i fins i tot pot crear certa sensació de claustrofòbia si sou sensibles a esta. Tanmateix, intenteu-ho. En els passos més complicats (que no ho són gaire, de veres!) han col·locat uns esglaons de metall per poder-se agafar amb seguretat, i encara li dóna més sensació d'aventura! Joan s'ho passà d'allò més bé, estava emocionat amb tota aquesta aventura. Guillem, encara en la motxilla, reia amb les sacsades que el pare xerpa li feia patir en intentar passar per aquelles estretors tot carregat amb la motxilla, i la mare, ben bé que s'ho va passar.




Així que no s'ho penseu. Si no sabeu què fer un dia d'aquests de tardor, és una molt bona idea!




Per arribar-hi, és senzill. Cal anar al poble de Bejís, i creuar-lo seguint les indicacions cap a la planta d'embotellament de Los Cloticos (si no vos aclariu, en Google ho trobeu sense problema). Cal passar de llarg la planta i continuar cap a la zona de pícnic de la Fuente de Los Cloticos. En aquell punt vàrem deixar el cotxe. Alguns cotxes anàvem cap a la zona del Molinar, a poc més d'un quilòmetre de la Fuente de los Cloticos. Tanmateix, no és tan senzill aparcar per allí.

Característiques de la ruta: 
Circular: 7,59 km (probablement un poc menys, ja que dins els estrets el GPS fallava)
Punt més alt: 954

Punt més baix: 817
Temps: 3h 30min en total. En moviment, unes 2 h (al principi Guillem anava a peu, i ens va fer anar molt poc a poc)

Menuts: Joan (5 anys, a peu i sense problema) i Guillem (quasi 3 anys, encara en la motxilla i un parell de km al principi a peu).


Powered by Wikiloc


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...