Camí de Mosquera

Dissabte passat la nostra intenció era fer la ruta circular de Mosquera i el Barranc de la Falaguera en el terme municipal d'Azuébar en el cor de la Serra d'Espadan. L'havíem seleccionada del llibre : CUÉLLAR, Esteban. Parque natural Sierra de Espadán (Caminando por la Comunidad Valenciana ; 7). Per primera vegada no hem pogut acomplir la nostra idea inicial, no està mal després de més de 70 quilòmetres amb Joan a l'esquena... Moltes xicotetes raons provocaren este canvi d'itinerari. 

Encara que com ja vos mostràrem al facebook la nit d'abans tot estava preparat, ens faltava el condicionant més important: Joan. Ens va costar moltíssim eixir de casa. Dos vegades estiguérem en la porta i ens va tocar tornar a entrar per problemetes als bolquers i per expulsions de sobres de les farinetes matutines. Són coses que amb les criatures mai pots preveure. Què vos anem a contar que no sabeu ja! Són uns inoportuns! Aíxí que amb tot isquérem tres quarts d'hora més tard del que teníem pensat. 

Ens trobàrem amb Candela a Azuébar. Candela és la col·lega de Joan de 6 mesos que ja ens ha acompanyat en més d'una ocasió. Quan començàrem a caminar ja era prou tard per un 15 de juny. El sol i la calor calfen massa a la muntanya. És cert que buscàrem una ruta molt atapeïda pel barranc, però per anar amb xiquets tan xicotets no era una bona hora per començar. Tampoc sabem si va ser la calor o què però Candela no estava eixe dia molt motivada per anar en la motxilla. Semblava que tot estava en la nostra contra per fer tot el recorregut, així que decidírem arribar al Mas de Mosquera i tornar pel mateix camí.

No poguérem fer el recorregut complet, volem tornar a la tardor per poder acabar-lo, de segur que amb més fresqueta ho disfrutarem més. Esta eixida també la recordarem perquè hem comprovat que som un equip molt resolutiu que en un tres i no res construírem un tendal per la motxilla de Candela, si punxeu accedireu a l'àlbum que hi ha al facebook. A més a més al final del camí va arribar la recompensa: un dinaret a Segorb i un gelaet de Mario Tacco. Ací fem publicitat quan alguna cosa ens agrada moltíssim i no es podeu perdre estos gelats artesans quan visiteu Segorb o Altura on també hi ha una altra geladeria.

Una vegada feta està puntualització tan dolça vos anem a contar com és la ruta que finalment vàrem fer. L'hem anomenada camí de Mosquera ja que arriba fins El Mas de Mosquera travessant el barranc de la Falaguera. Una vegada arribeu a Azuébar des de Soneja, continueu per la carretera i a mà esquerra voreu un seguit de bancs de pedra. Esteu alerta perquè una vegada passeu l'últim, ix un camí asfaltat a mà esquerra que heu d'agafar.

Este camí no té pèrdua l'heu de seguir fins que desaparega el ferm. Trobareu una zona ampla on podeu deixar el cotxe. El camí és molt còmode i fins arribar a La Mosquera no té cap dificultat, no hi ha desnivell i està prou protegit del sol. De fet al Wikiloc hem classificat la ruta com a passeig. Mentres camineu podreu disfrutar de sureres centenàries, així com de xops i altres espècies pròpies de les zones de barranc. No heu d'agafar cap desviament per arribar al mas, sempre heu de seguir el camí. És molt senzill. Són 4'15 quilòmetres fins arribar al mas de Mosquera, en total la ruta són 8'30 quilòmetres (anada i tornada) que es fan en un no res. Esta ruta és més que fàcil!

El mas de Mosquera és imponent, un gran exemple d'arquitectura rural que s'ha fet malbé amb els anys, el desús i el vandalisme. És un bon lloc per descansar a l'ombra de la casa i els pins que l'envolten. Joan va dinar allí molt fresquet! Pot ser un bon moment per explicar als vostres fills que fa una casa al mig de la muntanya. El seu origen musulmà, la deshabilitació amb l'expulsió dels moriscs, l'aprofitament dels recursos de la muntanya: l'extracció del suro, les carboneres, l'aprofitament de la llenya, la producció de la mel...

La muntanya ens dóna milers de recursos per ensenyar els nostres fills. Com a hores d'ara Joan i Candela no entenen de moriscs i carboneres ens dediquem a mostrar-los els colors, els olors i els sorolls que la muntanya ens regala.

Ací teniu el track que hem penjat al wikiloc... Disfruteu!