diumenge, 4 de maig de 2014

Ascensió a Penyagalera i tornada pel riu Ulldemó

Una ruta increïble que, malgrat ser molt exigent en el seu ascens a la Penyagalera, no és tant complicada com poguera semblar. Evidentment, però, la pujada és dura, ja que en uns 4,3 km l'ascensió és de vora 500 metres, la major part dels quals s'ascendeixen en el primer quart de la ruta.


La pujada a les altures té la recompensa de les meravelloses vistes cap als Ports de Tortosa i Beseit i cap a les valls que s'obrin cap al nord. I la possibilitat d'observar, com vam fer nosaltres, els impressionants grups de cabres salvatges que poblen estes fantàstiques muntanyes i els voltors que contínuament ens sobrevolaven, a vegades de forma sospitosament propera. Tota una experiència que ens va deixar bocabadats. I és que l'ascensió a la Penyagalera és una d'eixes rutes que, simplement, cal fer.


Per arribar al punt on començàrem la ruta, el PR-TE 151 que ens ha de dur al cim, cal anar pel camí de la Pesquera que seguix el curs del riu Ulldemó fins al lloc d'aparcament que hi ha tot just front a la senda marcada amb una fita del PR i que creua el riu.
Ens van comentar que a l'estiu estos aparcaments estan controlats, i cal pagar una mínima taxa de 3 euros (1,5 si estas albergat en algun allotjament de la zona) per deixar el vehicle. La raó: la gran quantitat de gent que va a refrescar-se als tolls del riu. Quan vam fer nosaltres la ruta, a finals d'abril, encara no calia pagar. Des d'eixe punt agafàrem la senda, que ràpidament baixa al riu i el creua. Aneu en compte de no clavar els peus si no voleu refrescar-vos! Val a dir que la senda que vam seguir coincideix amb una de les etapes de la travessa d'Estels del Sud, i així trobàrem de tant en tant marcada la mateixa senda amb estels de color blau en algunes pedres. Seguírem el recorregut dels estels fins més enllà de la punta de Penyagalera, fins els coll de Pelele, com després comentarem.

Ara sols calia creuar el riu seguint les pedres posades amb esta finalitat, les quals poden estar relliscoses, així que compte! A partir d'este punt, i sense cap pèrdua la senda ascendeix i ascendeix, sense treva, per la solana de la Penya durant més de dos quilòmetres en els quals pujàrem vora 400 metres. En eixe punt, les vistes cap a la vall de l'Ulldemó són realment impactants.

Llavors, la senda tomba cap al nord, deixant el primer dels cims del massís de la Penya a la nostra esquerra. Uns centenars de metres després vam viure un dels moments més especials de l'excursió. De cop i volta, el nostre amic Sam, que anava uns metres davant nostre, es va girar i amb un gest ens indicà que no férem soroll. Amb els llavis ens va indicar: cabres! I poc a poc avançàrem cap a ell.
En girar una revolta del sender, tan sols a 10 metres de nosaltres, un grup de mascles, alguns grans i de poderoses banyes ens miraven encuriosits, o més bé valorant si érem una amenaça. Els vam tenir al nostre costat uns minuts, fins que finalment començaren a pujar per la vessant i desaparegueren. Aleshores, altre ramat, ara uns metres per davall nostre, més lluny i on vam poder veure algunes femelles i exemplars molt més joves. Molt emocionats amb l'encontre i ben contents, continuàrem endavant.


Després d'altres dos quilòmetres i d'unes costeres finals més marcades, arribàrem, per fi, al vèrtex geodèsic que indica el cim de la Penyagalera, a 1035 metres d'altura segons el mapa de l'IGN i a uns 4,4 km de l'inici del recorregut. Les vistes des d'este punt són simplement espectaculars: els Ports cap als sud i l'est; les planes on s'alça la bonica vila de Valderrobres i Cretes cap al nord; els impressionants cingles de la Punta del Carrascal que envolten Penyagalera cap al nord-nordest. Tot un espectacle visual simplement espectacular!



Això sí, feia molt però que molt de vent, i després de gaudir uns minuts de les vistes, tornàrem enrere per començar el descens. Per no tornar pel mateix lloc, existeix l'alternativa de continuar, com ja hem esmentat al principi, pel recorregut dels Estels del Sud, fora del PR-TE 151. Per continuar per aquest camí sols cal tornar enrere des de la punta un centenar de metres, i tombar a l'esquerra per una senda ben marcada i que ja s'enfila cap avall. Ara ja no deixarem de descendir, primer de forma suau durant uns 700 metres en els que podrem gaudir de les vistes a la Vall de la Mulera i enfront, al Serral de les Clapisses.

Després, el descens es torna un poc més accelerat, fins a una estreta i menuda vall que separa la Penyagalera de la zona occidental del Serral de les Clapisses, a l'altura del Coll de Ninot, que remuntàrem. En este punt abandonàrem el sender dels Estels del Sud, i tombàrem cap a la dreta per agafar altra senda, que ara va marcada amb punts pintats de verd de tant en tant sobre les roques. En qualsevol cas, i parant compte de tombar a la dreta i agafar esta nova senda, no té cap pèrdua. A partir d'este punt, el descens és continu i prou rost, així que pareu compte amb la forta pendent!

En poc més d'1,5 km ja escoltàvem el riu Ulldemò. Veure'l, encara no, perquè la vegetació era prou densa. En este punt, en arribar a la zona baixa ja de vora el riu, ens vam confondre i durant uns metres vam seguir per una senda que no era tal, sinó una séquia, així que compte. No té cap pèrdua. Sols cal seguir el curs del barranc. I en arribar al riu, a creuar-lo de nou amb compte. La vora del riu és un bon lloc per parar i gaudir de l'aigua, com així ho vam fer amb Joan. Aprofitàrem per donar-li les sopes junt al riu. Ell s'ho passà genial tirant pedres a l'aigua, i nosaltres aprofitarem per descansar (i fins i tot els més atrevits del grup es clavaren dins l'aigua)


Ara ja comença el tram final del camí. Pujàrem a la pista que en poc més de 3 km ens retornaria als cotxes. Aprofitàrem el tranquil camí per gaudir amb les vistes dels penya-segats que havíem pujat i baixat; del massís rocós de Penyagalera, majestuós i imponent!


Acceleràrem el pas, perquè era més tard del previst i en menys de mitja hora ja hi érem als cotxes. Saludàrem respectuosament la Penya i tornàrem cap a Beseit amb la sensació d'haver fet una ruta per a repetir!

Característiques de la ruta: 
Circular: 10,9 km.
1035 m - punt més alt*
555 m - punt més baix
744 m - desnivell  de pujada
Temps en moviment: 4,3 hores aprox.
Edat dels bebés: 18 mesos (Joan)

*En wikiloc indica l'altura que donava el GPS: 1048. Probablement l'altímetre no estava ben calibrat, ja que l'altura màxima del Penyagalera són 1035 metres segons el mapa de l'IGN.



 Ací en teniu més fotografies per animar-vos a fer esta ruta...


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...