Aquest cap d'any vam decidir passar-lo en Conca, un lloc fantàstic per a qui li agrada la muntanya i menjar bé. La ciutat mereix, sense dubte una visita tranquil·la, i el seu entorn també. Això sí, una alerta a les mares i pares que només dugueu els vostres fills amb el carret: la part antiga de la ciutat de Conca no està fet per a carrets. Els carrers són en la seua majoria empedrats, les voreres en molts casos insignificants, les pujades fortes i de tant en tant es trobareu amb escales. No es penseu que no podeu anar a visitar Conca si teniu un bebé però heu de tindre clar que si aneu amb carret heu de tindre paciència i no desesperar ja que més d'una vegada vos tocara alçar-lo entre dos. En conclusió, la millor manera de viatjar a Conca és amb motxilla portabebé i si és de muntanya també podreu fer una bona volta com la que vam fer nosaltres.
El 30 de desembre (la data és important per entendre que feia un fred espantós -4,5ºC a les 9.30 del matí) vam decidir eixir a fer una ruteta pels voltants de la ciutat. No és complicat en Conca fer quatre passes i trobar-se ja en la muntanya. I per fer açò, una bona opció és el sender que recorre la falç del Xúquer al seu pas per la ciutat, el sender SL CU-11.
Aquesta ruta s'inicia a la pròpia ciutat, baix el casc antic, a la vessant oest de la muntanya sobre la que està situada Conca i en la mateixa vora del riu Xúquer. Com que és circular podem començar-la a qualsevol punt. Un bon lloc és l'anomenat Recreo Peral, un lloc d'esplai junt al riu amb aparcament. Nosaltres la començàrem a prop, però no exactament ací, sinó junt a l'ermita de "Las Angustias", uns metres més amunt, on també hi ha un lloc, més petit, això sí, per deixar el cotxe.
A partir d'ací la vam recórrer en el sentit de les agulles del rellotge. Primerament creuarem el riu en la zona del "Recreo Peral", i creuarem la carretera per començar a ascendir ràpidament per un ample caminet molt còmode la vessant de la solana. A partir d'ací es seguix en altura el traçat del riu, passant per diferents miradors on s'obtenen molt bones panoràmiques de les parets calisses erosionades i de la ciutat que s'alça dalt el turó. Esta primera part del recorregut ens porta en poc més de 2,5 km a l'ermitori de "San Julián el Tranquilo". És un bon lloc per parar si és necessari i els nanos, si ja caminen poden estirar les cames. Com que la ruta la començarem a bona hora per intentar evitar l'intens fred que feia, quan arribarem ací ja era moment que els petits dinaren, així que vam parar i els vam deixar córrer, això sí, amb algun bac que altre -inevitable. Per cert, que d'evitar el fred, rés de rés. Encara que al sol s'estava prou bé, fins i tot a la solana i a les 12 del migdia molts punts estaven gelats.
El 30 de desembre (la data és important per entendre que feia un fred espantós -4,5ºC a les 9.30 del matí) vam decidir eixir a fer una ruteta pels voltants de la ciutat. No és complicat en Conca fer quatre passes i trobar-se ja en la muntanya. I per fer açò, una bona opció és el sender que recorre la falç del Xúquer al seu pas per la ciutat, el sender SL CU-11.
Aquesta ruta s'inicia a la pròpia ciutat, baix el casc antic, a la vessant oest de la muntanya sobre la que està situada Conca i en la mateixa vora del riu Xúquer. Com que és circular podem començar-la a qualsevol punt. Un bon lloc és l'anomenat Recreo Peral, un lloc d'esplai junt al riu amb aparcament. Nosaltres la començàrem a prop, però no exactament ací, sinó junt a l'ermita de "Las Angustias", uns metres més amunt, on també hi ha un lloc, més petit, això sí, per deixar el cotxe.
A partir d'ací la vam recórrer en el sentit de les agulles del rellotge. Primerament creuarem el riu en la zona del "Recreo Peral", i creuarem la carretera per començar a ascendir ràpidament per un ample caminet molt còmode la vessant de la solana. A partir d'ací es seguix en altura el traçat del riu, passant per diferents miradors on s'obtenen molt bones panoràmiques de les parets calisses erosionades i de la ciutat que s'alça dalt el turó. Esta primera part del recorregut ens porta en poc més de 2,5 km a l'ermitori de "San Julián el Tranquilo". És un bon lloc per parar si és necessari i els nanos, si ja caminen poden estirar les cames. Com que la ruta la començarem a bona hora per intentar evitar l'intens fred que feia, quan arribarem ací ja era moment que els petits dinaren, així que vam parar i els vam deixar córrer, això sí, amb algun bac que altre -inevitable. Per cert, que d'evitar el fred, rés de rés. Encara que al sol s'estava prou bé, fins i tot a la solana i a les 12 del migdia molts punts estaven gelats.
A partir d'ací continuarem la senda que ara tomba cap a la dreta i baixa àgilment per unes escales fins la carretera. En eixe punt hi ha un altre aparcament, per si algú vol començar la ruta en aquest punt. Ara cal seguir la carretera fins creuar el riu per la zona de la pressa de "Las Grajas". Com que ara anem per baix, varem poder contemplar les parets calisses, impressionants i on sempre podreu trobar escaladors apretant.Ja a l'altra banda del riu tornàrem cap a la ciutat vorejant-lo, en un passeig molt tranquil fins al punt km. 5,6. Esta part de la tornada ens permet observar amb tranquil·litat les extraordinàries formacions erosives que s'alcen per damunt de nosaltres i conformen un bonic paisatge de formes fantàstiques. Assolit eixe kilometre 5,6 voreu unes taules de pic-nic junt al riu, i unes escales que pugen àgilment per la vessant de la muntanya. Evidentment és per aquestes escales per on continua la nostra ruta. Ens varen fer guanyar altura ràpidament, fins aproximadament la cota 990 m., punt a partir del qual la tornada es converteix en un passeig tranquil, pla o en descens, fins a punt d'origen en l'ermita de "Las Angustias".
Característiques de la ruta:
Circular
Circular
7,34 km
999 m - punt més alt
809 m - punt més baix
234 m - desnivell
Temps en moviment: 2 hores aprox.
Edat dels bebés: Joan (14 mesos) i Candela (12 mesos).Ruta en wikiloc
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?