diumenge, 8 de setembre de 2013

Camí de la Vall d'Otal

Esta ruta ens la va recomanar un company de treball i expert muntanyenc valencià que ens va dir que no ens perguérem este camí per la seua bellesa i perquè trobaríem molta menys gent que al Parc d'Ordesa. Així va ser, en tot tenia raó i ben agraïts li estem pel consell.

Per començar la ruta heu d'arribar fins San Nicolàs de Bujaruelo. Des de Torla heu de continuar per la carretera com si anàreu al Parc d'Ordesa. Just abans d'arribar a l'encreuament que puja cap al Parc  heu d'agafar el desviament a mà esquerra i creuar el "Puente de los Navarros" per endinsar-vos per una pista forestal cap a la Vall de Bujaruelo (esta vall és zona perifèrica de protecció per limitar amb el Parc Nacional). No trobareu cap dificultat en transitar per la pista ja que està en bones condicions. Seguiu el camí i trobareu primer el camping Valle de Bujaruelo que heu de passar, uns pocs quilòmetres més enllà trobareu un altre camping junt a San Nicolás de Bujaruelo on s'obri la pradera. Deixeu el cotxe junt a este camping, hi ha aparcament no patiu. Per cert, hem de dir-vos que la situació d'este camping és magnífica, es troba en una vall preciosa i junt al riu Ara on hi han moltes zones accessibles per al bany (per si de cas busqueu un, però només és per tendes, no tenen cabanyes ni res d'això)

Una vegada situats junt a San Nicolàs començàrem seguint la pista forestal, recordeu no travessar el pont que ix des del camping., ho farem a la tornada. Seguiu el senyal que indica "Cabecera del Ara, Otal, Ordiso, Vignemale", anireu per la pista i tindreu l'oportunitat de disfrutar de la vista de tota la pradera i el riu, és un paisatge magnífic. 

Arribareu a una font "Fuente de la femalla" on trobareu un senyal de desviament. Cap a la dreta anirem a la tornada travessant la pradera, però per arribar a Otal heu de continuar recte cap amunt, seguiu el senyal que diu "Valle de Otal (por pista)".

Ací comença la pujada que ens alguns trams és més dura. Té unes quantes revoltes que si voleu podeu evitar caminant per l'antiga senda que està indicada amb fites, però evitar-les suposa acumular el desnivell més ràpidament. Nosaltres ho férem per evitar-ne dos o tres a la pujada. Quan baixàrem seguírem la pista per anar més segurs amb la motxilla. 
Una vegada acaben les revoltes arribareu a una tanca de ramat amb una porta que no heu d'oblidar tancar després de passar. I procureu no tocar els filets que hi ha al voltant: són pastors elèctrics.
Pocs metres més enllà s'obri el circ de la Vall d'Otal. És més xicotet que el d'Ordesa però molt bonic.

El camí s'endisa per la Vall un parell de quilòmetres fins arribar a una bonica caiguda d'aigua. Abans d'arribar de segur es trobareu amb un ramat de vaques segudes al sol. Pocs metres més enllà podreu refrescar-vos en l'aigua, fins i tot banyar-vos. Nosaltres pararem ací per descansar i donar-li el dinar a Joan. No continuàrem més enllà, que també podeu fer-ho ja que el camí continua. Calculàrem que anàvem a fer uns 15 quilòmetres entre anada i tornada i ja estava bé. El que no va ser molt fàcil és trobar un espai planet sense merdes de vaca, de fet Joan es va dedicar a observar-les i jugar en alguna molt seca quan ens despistàvem un segon (ja sabeu com de ràpids poden arribar a ser).

La tornada la vam fer pel mateix camí, sense agafar les dreceres com ja vos hem comentat abans. Quan arribàrem de nou a la font en compte de tornar per la pista agafàrem el desviament cap al pont de Oncins i que a l'anada vam rebutjar. En la ruta que hem pujat al wikiloc esta variació no està indicada ja que no es va gravar bé al gps però no patiu només heu de seguir el camí que travessa la pradera uns pocs quilòmetres. Ara en lloc de veure la pradera (com passava a l'anada), caminàvem per ella. Ens vam trobar amb moltes famílies i sobre tot molts xiquets disfrutant del sol i el riu, fent pic nic i banyant-se al riu. Nosaltres aprofitàrem per dinar i jugar una bona estona amb Joan que ja tenia ganes de gatejar a gust, encara que trobava a faltar les caques de les vaques.
El camí acaba de nou en el camping de San Nicolàs de Bujaruelo. Ara sí heu de creuar el pont per arribar-hi. Davall del pont, en el riu Ara, hi havia una zona de bany impressionant just al costat mateix del camping. 
Vam disfrutar molt d'este dia. El paisatge va ser meravellós i les experiències de Joan genials sobretot amb l'aigua i les vaques. Des d'eixe dia no deixa de fer muuuuuu quan veu una vaca o alguna cosa semblant.
Agafàrem el cotxe i de tornada a Oto per vore com estava Candela que s'havia posat malalteta i no ens va poder acompanyar en esta nova aventura.

Si feu este camí un dia de sol no oblideu la gorra, la crema i tot allò que gasteu per protegir-los del sol ja que no trobareu ombra en tot el camí. És el que ens va passar a nosaltres, de temperatura estàvem bé per el sol pegava massa fort.

Característiques de la ruta: 
Lineal (anada i tornada pel mateix camí amb variacions a la tornada)
14 quilòmetres (anada i tornada)
1635 m - punt més alt
1305 m - punt més baix
298 m de pujada i 72 m de baixada (sols anada) - desnivell  de pujada i baixada
Temps en moviment: 3,30 h. aprox.
Edat dels bebés: Joan (10 mesos)


Ací teniu totes les fotos que hem penjat al Fb!


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...