dimecres, 9 d’abril de 2014

Pujada al Xocainet pel Barranc de la Murta i tornada pel Barranc de les Merles


Vos proposem fer una ruta molt senzilla i fàcil, alhora que molt entretinguda, i des de la qual podeu disfrutar d'unes vistes molt bones de la Vall del Palància. Una ruta propera a la ciutat de València per la Serra Calderona.
 
¿Com podeu arribar al començament?
Per l'autovia Mudèjar que va cap a Terol, heu de prendre l'eixida cap a Segart, i en passar les rotondes, trobareu xalets als dos costats de la carretera. Heu de buscar un lloc per aparcar els vehicles a la banda dreta de la carretera, front al que veureu un plafó amb la indicació d'accés al barranc de la Murta dins el Parc Natural de la Serra Calderona (en el track publicat al wikiloc podreu veure clarament on està este "aparcament").

El primer tram de la ruta discorre pel mateix barranc de la Murta, pel qual anirem ascendint lleugerament al llarg d'un 500 metres, fins enfilar una senda que puja molt més ràpidament i que trobarem a l'esquerra del sender que anàvem seguint. Teniu el punt exacte indicat al track. En agafar la senda, la pujada es fa més dura, i es va guanyant altura més ràpidament. Tanmateix és una de les parts més boniques i atapeïdes del camí.

 Mentres pujàvem el nostres amics Sam i Aurora, ens parlàvem que al final de la pujada trobaríem uns bonsais No havíem pujat mai per aquesta senda, malgrat que pel barranc de la Murta sí que havíem caminat (i teniu altra ruta penjada al bloc), i no sabíem ben bé què volien dir amb això dels bonsais. Després d'uns 700 metres de pujada a bon ritme ho vam descobrir. Ens trobàrem de cop i volta sobre una plataforma rocosa de les que donen les seues formes tan característiques als cims costaners de la Calderona. Grans lloses de pedra, amb una estratificació quasi perfectament horitzontal, i sense a penes sediment més que en les escletxes que s'obrin a la roca ací i allà, i on uns quants pins dispersos han adquirit, de forma natural eixe aspecte de bonsai per les limitacions al seu creixement que ha suposat la plataforma rocosa. Així, pins madurs amb soques que així ho demostren, ràpidament desenvolupen la seua copa, i a dures penes assoleixen el metre i mig d'alçària. Un fenomen molt curiós que val la pena observar amb deteniment.


Una vegada  havíem gaudit dels bonsais, continuàrem l'ascens cap al Xocainet, el cim del dia. A partir dels bonsais, l'ascens es fa molt més lleuger. Uns 400 metres després dels arbrets arribem a una pista forestal que, cap a la dreta, ens condueix al Xocainet, i més enllà, a la Rodona, tossal afectat per un incendi afortunadament no massa greu -encara que tots ho són- fa poques setmanes. Prenem la pista cap a l'esquerra, i uns 200 metres després trobarem una senda on s'indica l'ascens al cim del Xocainet, al qual arribàrem després d'uns 200 metres de pujada prou dura. Durant tota la pujada que hem fet, les vistes cap a la vall del riu Palància són espectaculars, i una vegada dalt, apareix davant nostre la Mediterrània i bona part de la comarca del Camp de Morvedre. Sense dubte, ha valgut la pena.



Per descendir, tornàrem a la pista per la mateixa senda, i una vegada en ella, vam continuar cap a la dreta, en direcció a la Rodona, a la qual no vam pujar per falta de temps. En una bifurcació, uns 1300 metres més avant, s'indica l'accés al Barranc de les Merles, per on descendírem de nou per tancar la ruta. Sols indicar que vam eixir a la carretera de Segart a uns centenars de metres d'on havíem aparcat. No tenim clar si la ruta es pot tancar sense necessitat d'eixir a carretera asfaltada, però en qualsevol cas no li resta gens d'encant a esta senzilla i entretinguda volta per la Calderona.
Joan de nou va disfrutar de la muntanya, a més de compartir el dia amb els amics. Sam, Aurora, Vicent i Patri, tots ells del Grup d'Aventura Foios, ens van acompanyar. No tenen fills i sempre volem que Joan es porte bé per vore si s'animen a criar i així Joan pot tindre més amics del seu tamany amb pares que els agrade la muntanya. Qui sap si d'ací uns anys tenim el" mini grup d'aventura Foios".
Joan en esta ruta tenia 16 mesos i cada vegada té més ganes de baixar de la motxilla i caminar. Sempre que eixim a la muntanya el baixem per a què puga estirar les cametes, encara que hem d'anar molt a l'aguait. Ací el teniu disfrutant dels joguets que més li agraden les pedres, les fulles i els pals. Per què comprem i ens regalen tants joguets si estos són els que més els agraden a tots?

Característiques de la ruta: 
Circular: 6,32 km.
449 m - punt més alt
125 m - punt més baix
345 m - desnivell  de pujada
Temps en moviment: 2 hores
Edat dels bebés: 16 mesos (Joan)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...