dijous, 25 d’abril de 2013

Per la Font de la Murta, entre Albalat dels Tarongers i Segart


Ruta senzilla i curta, encara que amb un desnivell considerable. Aprofita part del sender PR-CV 318.

Aquesta ruta la vàrem caminar el dia 21 d'abril, i feia molt bon oratge! Com ja hem dit, és senzilla i curta. Únicament cal mencionar un parell de dificultats menors: pel que fa a l'ascens, presenta un cert desnivell que es nota quan dus la motxilla, especialment en alguns trams, però rés que complique la ruta. El descens, potser, és un poc més complicat en els tram que discorre vora del barranc de nou per la qüestió de les branques "aèries" i els possibles colps contra la motxilla o el bebé. Aneu amb compte!

Vàrem deixar el cotxe en una espècie de parking vora la carretera, encara que després vàrem vore que tot just enfront del camí de la Murta hi ha molt de lloc per aparcar i t'estalvies uns metres per l'asfalt. A partir d'eixe punt primer es baixa cap al barranc per ràpidament passar per la Font de la Murta i començar l'ascens. Si vos fixeu en el track, voreu que hi ha dos punts que poden confondre: el primer, marcat amb un waypoint, va ser simplement una equivocació en la senda que vàrem prendre (que tampoc no passa rés, sols que varem eixir abans d'hora cap a la Font de la murta). El segon, marcat com a "millor senda" és un desviament opcional que vàrem agafar per ser més senzill. Ací hi ha dues opcions per finalitzar el sender: una possibilitat és baixar cap al barranc encara més, per unes rampes de terra solta amb prou desnivell on pots pegar-te una bona culada. Açò no és massa problemàtic, però carregats com anàvem amb la motxilla, vàrem preferir evitar el risc d'acabar amb el cul i el nano per terra, i vàrem prendre una altra senda que circula uns metres per damunt el llit del barranc i que és molt senzilla (encara que per trams amb una vegetació prou densa, i amb alguns esbarzers "aeris" que cal vigilar).

Vàrem disfrutar molt. Joan ja ha començat a gaudir de tocar, de palpar la natura i li feia molta gràcia agafar-se a les branquetes dels pins, a la pinassa... (por ens feia quan hi havia esbarzers!). Quan arribeu dalt disfruteu la vista que hi ha de tota la façana de la Calderona, amb el Garbí dominant. És impressionant!

La ruta es pot ampliar cap a la Mola de Segart o cap al Xocainet o la Redona (la Calderona no té fi!)... vosaltres mateixos! Ben segur que val la pena!

Track en wikiloc

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...