dilluns, 8 d’abril de 2013

De Beselga a la Font de Barraix


Ahir diumenge varem pujar des de Beselga, prop del poble d'Estivella, a la Font de Barraix. És un sender molt entretingut i agradable, que considerem de dificultat moderada si dugueu un bebé en la motxilla per diversos motius:

a) la vegetació pel barranc, en el descens, és prou densa, i dificulta els moviments.. alerta amb la cara del menut!;
b) el dia que el vam fer no era massa assoleiat, i feia molt de vent, cosa que tampoc no era massa agradable;
c) és relativament llarg (per al bebé... recordeu que més de dues hores seguides "penjant" no sol ser ni agradable ni recomanable!).

Tanmateix val molt la pena!!

Vàrem deixar els cotxes en Beselga, al costat d'Estivella (està indicat a la mateixa carretera, si entreu al poble des de l'est i passeu el restaurant Els Pins), tot just al costat del castell. Des d'allí enfilarem el sender, com podreu veure en el track. La primera part, la pujada cap a la font no te massa dificultat, més enllà del desnivell que se va acumulant. El més incòmode en el nostre cas, com ja hem dit va ser el vent i el mal oratge que poc a poc es va girar.
En la Font de Barraix
Bibe-time
La font de Barraix és el punt més alt de la ruta, i és un bon lloc per parar i descansar si és necessari. Per arribar-hi cal passar el desviament que condueix per la senda del barranc de nou cap a Beselga, i caminar un centenar de metres més. Nosaltres no ho vam fer massa llarg, ja que eren al voltant de les 11 del matí i al nano li tocava el bibe a les 12. Així que decidirem començar el descens i acostar-nos tot allò que puguérem als cotxes. El descens, com la pujada, és molt bonic, potser més perque és més frondós al discòrrer paral·lel al barranc. De fet, com hem dit, eixa és una de les dificultats del trajecte: cal vigilar les branques i brosses que creuen el sender, ja que les situades a mitja altura, que en són prou, poden "impactar" contra la motxilla, i contra la cara del bebé en el pitjor dels casos. El fet de baixar amb tanta cura va fer el descens lent, i no varem aplegar a temps als cotxes. Ja quasi al final de la ruta, a punt d'entrar en la pista forestal, varem decidir parar a que el nano esmorzara (marcat al track). Una vegada acabat el bibe, continuarem més tranquils fins a Beselga. I d'ahí, a dinar! (Per cert, dinàrem a Petrés al bar que hi ha a la plaça del poble, tot just enfront l'església, no recordem el nom però no té pérdua. Es menja bé, està net i cap un carro sense problemes i més d'un també)

Com podeu comprovar en esta ocasió no anàvem a soles. Quedàrem amb uns amics amb els quals ja eixiem a caminar abans de tindre el nostre fill. Tant per ells com per nosaltres el ritme ha canviat. Ara mana Joan en els horaris de menjar, per exemple. Vàrem passar un matí molt agradable. Encara que ens van haver d'esperar mentres Joan dinava, la resta va ser igual que abans. Joan va dormir uns quants quilòmetres i va estar molt tranquil; potser un altre dia no siga així i es fique nerviós. Hem de tindre la confiança suficient amb els amics per anar junts i si ens retrasem poder dir tranquilament que tiren endavant, que ja els agafarem. La situació és nova per nosaltres i pels amics, així que tots hem d'aprendre. Sols esperem que vullguen eixir amb nosaltres moltes més vegades!



La ruta en wikiloc

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...