De Benirrama a La Carroja, la Vall de Gallinera

Dissabte passat anàrem a descobrir una vall que encara no coneixíem, i amb qui millor que el nostre fill i un grup de bons amics del Grup d'Aventura de Foios (GAF). Tots junts vam decidir anar a vore els cirerers florits de la Vall de Gallinera. 

Erem un total de 8 adults i un bebé i anàrem en tres cotxes. Com que de la Vall de Gallinera se n'anàvem a passar la nit a la Vall d'Albaida i no tornaríem a casa fins el dia següent, el nostre cotxe anava carregat de tot el necessari per sobreviure amb una criatura: bressol de viatge, banyereta de viatge... i tot allò que els pares fem que els nostres fills necessiten. És per esta raó que ens dividírem en tres cotxes i no en dos.  A més a més, com que la ruta no és circular, deixàrem els cotxes en diferents pobles. El punt de partida va ser Benirrama, allí deixarem un, el nostre l'aparcàrem a La Carroja i el tercer, com que la resta del grup va continuar un poc més, el deixaren al poble següent, a Alpatró. La idea era fer una bona part de l'anomenada "Ruta dels 8 pobles", que recorre la Vall entre Benirrama i Benissili.

Primerament hem de dir que anàvem en busca de cireres florits i pocs en trobàrem: la calor i el vent dels últims dies havia fet que la flor caiguera. Sabem que els dos caps de setmana anteriors la Vall estava blanca, però nosaltres ja vam vore les restes d'aquell esplendor, que encara lluien. Així i tot, val moltíssim la pena visitar esta bonica Vall per la seua vegetació i el relleu de les seues muntanyes: la Serra de l'almirall i la Serra Foradada; els seus pobles i la seua gent. Els cirerers no fan més que donar-li un toc especial al que no estem massa acostumats per l'Horta de València.

Tots vivim a l'Horta i per molt prompte que volguérem eixir, no arribàrem a Benirrama fins vora les 11 (Recordem que anem amb un bebé que ha de desdejunar-se a la seua hora i tota la resta que ja sabeu!). Bé, una hora perfecta per esmorzar els adults! Com podeu comprovar anàvem molt relaxats i amb ganes de disfrutar...

Així mentres uns ens dedicàvem a distribuir cotxes pels diferents pobles, uns altres buscaven un bar i demanaven menjar per a tots. I ací ve el primer gran descobriment d'esta eixida: la gastronomia de Benirrama i el Bar Roca. Dir-vos que, en el bar, a Joan li tragueren joguets i un taca-tac per poder eixir de la motxilla i deixar-nos menjar tranquils i s'ho va passar en gran! Vos podeu fer una idea de com d'agradables són els amos d'este bar. Allí poguérem disfrutar del menjar típic de la zona (o com a mínim de l'ama del bar) que ells ens recomanaren: coques de blat amb cassoletes diverses per reomplir-les: carn picada, espinacs, ou, gambetes en salsa... Disfrutàrem moltíssim del menjar i acabàrem farcits. De fet tots els que ens menjarem dos coques no tornarem a digerir res més fins la torrada noctura (però això ja és una altra història!).

Així el nostre camí no el començàrem fins vora les dotze i mitja. Mai ho havíem fet així, i menys amb el bebé. A més a més, dissabte feia caloreta i sol. Era la primera vegada que eixíem amb Joan a la muntanya amb estes condicions climàtiques i damunt era passat el migdia. De fet va dinar després que esmorzàrem: a les dotze es va prendre la seua llet i tenia moltíssima són.

Els senyals que trobareu
al llarg de tot el camí

Joan es va dormir de seguida, des del moment que son pare el va alçar amb la motxilla i va pegar unes passes. El sender és molt fàcil i senzill, en tot moment està senyalitzat, a més té poques pendents i el camí és molt ample. Sols passat Benissivà i Benitaia es tanca un poc i al llarg d'uns metres la senda es fa més estreta. És l'únic punt on cal anar amb cura amb les rames i la cara de la criatura.

Benirrama

La senda ix del poble de Benirrama, per cert, molt bonic amb uns carrers estrets i molt ben arreglats, per dirigir-se cap al poble de Benialí. Abans d'arribar es passa per la font de l'Alcúdia i pel despoblat morisc del mateix nom on es poden vore les restes de les velles construccions. Més endavant s'arriba a  Benitaia i Benissivà que es troben junts. La ruta travessa totes les poblacions, així que també podeu visitar els poblets i comprovar que estan plens de vida amb moltes terrasses de bars i restaurants, així com cases rurals. Tenen una gran oferta on escollir.

Fins arribar a La Carroja hi havien 7'34 km. Vam fer bé en deixar el nostre cotxe en este punt, el dia era massa calorós i Joan ja duia un parell d'horetes més o menys dins la motxilla i ja sabeu que més temps no es massa recomanable per a una criatura tan xicoteta.

Ell va notar la calor eixe dia, així com l'horari. Va disfrutar del passeig com les anteriors vegades però estava més nerviós i no va dormir massa a la motxilla. Però com és fàcil de convèncer, unes cançons, uns jocs i unes rialles li van fer passar una bona estoneta.

Els nostres companys continuaren fins Alpatró caminant, uns 2'5 km més. Allí els esperàrem mentres Joan dormia al carro i nosaltres ens bevíem alguna cosa fresqueta. Si mireu el track, vam fer 7'34 km en 4 hores i 10 minuts. Després de tota esta explicació del nostre dia i sobre tot la nostra degustació gastronòmica entendreu que el temps que marca no s'ajusta ni de lluny al que vam caminar, que va ser al voltant de dos hores.

Consells pràctics:

En esta època de l'any ja és imprescindible no oblidar-se mai de crema protectora solar abans d'eixir de cas i tornar a ficar-li'n al llarg del matí. Així mateix un altre imprescindible és la gorra. Altra cosa que a nosaltres ens funciona molt bé és dur un mocador. Tant se val si fa fred o calor, sempre va bé. En este cas el vam emprar per tapar-li un poc més el sol i, de passada, a ell li va semblar un joc molt divertit (recordeu agafar unes pinces, potser el mocador s'envole si no les dugueu!). No oblideu tampoc donar-li més aigua de l'habitual, hem de rehidratar-los el més possible.

Animeu-vos a conéixer la Vall de la Gallinera. Nosaltres s'hem endut un bon record i moltes ganes de tornar!

Track en Wikiloc