divendres, 5 de maig de 2017

El barranc de l'Encantada (Planes i Beniarrés, el Comtat)

Ara que la Serra està plena de flors i ben humida, és un bon moment per anar a visitar zones amb aigua. Una de les parts de la nostra geografia que encara no coneixíem és el Barranc de l’Encantada, situat entre Planes i Beniarrés, en la comarca del Comtat, a la solana del Benicadell.
Hi vàrem fer dues excursions: una a Beniarrés i altra a la zona de Planes, i ambdues són molt recomanables, i molt adequades per fer-les en família. Els menuts gaudiran de l'aigua, i amb un poc d'ajuda i imaginació, fins i tot podran veure a l'Encantada als gorgs del barranc.





El Barranc de l’Encantada a Beniarrés
Per arribar-hi al Barranc en la part de Beniarrés cal anar a la presa de l'embassament, i seguir la carretera cap a Planes si veniu del poble de Beniarrés. En cas de vindre des de Planes, evidentment trobareu el desviament cap a la zona del Barranc abans d’arribar a la presa. No vos preocupeu, que està molt ben indicat. Una vegada agafeu el camí, aneu en compte, perquè ja és pot trobar gent passejant. Nosaltres, com que ja era tard, ens acostarem en cotxe fins el final del camí, on una tanca barra el pas. Allí hi ha lloc per aparcar i comença la part més bonica del passeig. La primera part va per el que de quan en quan sembla que és part del llit d’un dels braços del barranc. Durant​ uns centenars de metres cal caminar i seguir el rierol. I ací tinguérem la nostra primera experiència amb l’Encantada… cada vegada que ens acostàvem a l’aigua i cridàvem el seu nom, el riu ens contestava fent bombolles. Quin meravellós efecte! Joan al·lucinava, i la veritat, nosaltres també!

Este passeig arriba a una zona oberta on el rierol que hem seguit conflueix amb les aigües del barranc de l’Encantada pròpiament dit. Una zona fantàstica, on les aigües del barranc deixen illes de còdols, a les que es pot accedir per un pontet improvisat de troncs.


Hi ha bona ombra, tauletes de pícnic i una caseta que ens va servir de refugi quan començà a plovisquejar. La en la marge esquerra del barranc, per la mateixa hora que veníem, vàrem continuar la senda gaudint de les tranquiles aigües del barranc, plenes de peixos. Vàrem poder avançar uns metres, però la senda paral·lela al Barranc desapareix i cal pujar per la senda que munta cap a la microrreserva de flora de l’Alt d e Senabre. La senda munta en una suau ziga-zaga. La vàrem seguir fins que de nou va començar a ploure. Uns metres més amunt vàrem veure que s'obria una cova, amb vells murs de corral. La senda passa per la seua entrada, i allí que ens vàrem refugiar. Un bon lloc on contar la llegenda de l'Encantada! La conegueu?





En parar la pluja i esmorzar, desférem el camí i cap a casa. La senda més enllà de la cova està molt bruta, a trams perduda, així que vàrem preferir tornar a baixar al llit del barranc a jugar amb l’aigua i a cridar a l’Encantada.

El Barranc de l’Encantada a Planes

Per arribar, com que veníem des de Beniarrés no calia més que seguir la mateixa carretera que passa per damunt la presa de l’embassament, i en passar el poble de Planes sense entrar, continuar fins un desviament cap a l'esquerra on ja s’indica l’accés cap al Barranc. Este camí és una pista formigonada, on ja s’hi vàrem trobar senderistes que marxaven cap al barranc. Nosaltres ens vàrem acostar en cotxe fins a les rodalies del Gorg del Salt d’Aigua, on vàrem poder aparcar de miracle, doncs és una zona molt concorreguda. La nostra ruta va començar allí mateix, a les escales que baixen ca al gorg, un lloc fantàstic en el que a l’hora que vàrem arribar, i eren vora les 12 del matí, feia fresqueta, però on per la vesprada fa n sol fantàstic. El lloc és encisador, i de segur un dels llocs preferits per l’Encantada, amb la seua aigua transparent i el salt.


Després de gaudir d’eixe entorn, vàrem continuar caminant pel llit del barranc, on la senda malgrat ser prou difusa, no és difícil de seguir. Esta senda acaba en l’aigua de forma que no es pot continuar, i cal pujar cap a la carretera, a la esquerra.
Allí vàrem seguir la carretera, que fa una revolta cap a l’esquerra, fins una pista que entra entre els pins a la dreta, de vora una casa. Ara ja no hi havia cap pèrdua. Sols cal seguir endavant, sense deixar la pista primer i senda després. El paisatge poc a poc s’obre, i el nostre camí s'acosta de nou al barranc. Així vàrem arribar de nou a les ruïnes d’un vell molí, on encara hi ha un assut que forma un toll. La zona és preciosa, i estava plena de gent. Gespa verda i l’aigua corrent per les curioses formacions calcàries del barranc.


Nosaltres vàrem continuar més enllà. La senda es tornava a tancar, i ens vàrem trobar amb una obra casa mig enderrocada. Allí vàrem parar i menjàvem alguna cosa, al costat de l'aigua. En una part, el barranc s’encaixa, i forma un espectacular congost i caigudes d'aigua que es poden veure des de lluny, però amb compte de no caure dins el congost!







Després de gaudir de l'experiència i el lloc, xino-xano cap al cotxe, a fer-se un cafenet en Planes, on per cert vàrem provar els gelats Navarro, de Muro. Simplement espectaculars, com el barranc de l’Encantada.

Wikiloc de la ruta de Planes


Powered by Wikiloc

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...