dilluns, 24 d’abril de 2017

Naixement del Río Castril i Barranco de la Osa (Sierra de Castril, Granada)

L’any passat, quan vàrem estar per segona vegada a la zona de Baza, vàrem anar a visitar la Sierra de Castril, i ens vàrem quedar al·lucinats. Allí vàrem fer dues rutetes: la de la “Cerrada del Río Castril o de las Pasarelas” i la del "Naixement del riu Castril". Esta última ens va impactar pel paisatge tan abrupte i muntanyenc de la vall del riu, i ens vàrem quedar amb ganes de més. Així que enguany hem tornat.

Vàrem decidir anar al centre d’interpretació, situat passant l’entrada del poble de Castril, però sense entrar al poble. Ja teníem en ment la ruta del “Barranco de la Osa”, encara que volíem preguntar. Al centre ens van dir que la ruta era dura, encara que tampoc no ens aclarírem gaire amb el xic que ens ho intentava explicar, i arribàrem a la conclusió que ho anàvem a intentar, i si era molt dura, mitja volta! Problema: la part més dificultosa és tot just el final de la ruta, primer per alguns desnivells forts, però sobretot per la darrera baixada, per una senda pedregosa que fa una ziga-zaga vertiginosa per una ampla canal. Encara que Joan la va fer amb els seus quatre anys, no és gens recomanable. Millor amb més edat, i ben acostumats a la muntanya, doncs és fa lenta i pesada.


Per arribar-hi, si esteu a Castril cal tornar enrere en direcció a Baza, i seguir les indicacions cap al càmping “El Cortijillo”. El camí el trobareu a mà esquerra si aneu de Castril a Baza. Entreu i seguiu tot dret sense abandonar el camí, primer asfaltat i després, una pista polsegosa. Quan arribeu al càmping, continueu recte per la pista, i en arribar a un plafó indicatiu de la “Cerrada de la Magdalena”, creueu el riu pel pont i seguiu la pista fins que s’acabe, ja en el “Cortijo del Nacimiento”. Voreu un gran tub metàl·lic que creua la vall, part d’una infraestructura hidroelèctrica, i que cal passar per baix per començar la senda. Cal aparcar ací. Les sendes les  voreu indicades a un plafó de vora el tub. En la senda de la Osa està escrit que la dificultat és mitjana, però algú ha afegit en boli “alta”, i no li falta raó si estem parlant de fer-la amb xiquets.



Ara ja comencem a caminar. La primera part de la senda, menys d’1 km, va seguint la tanca metàl·lica del cortijo. Una vegada acaba la tanca, la vall s’obre majestuosa i impactant. La senda no té cap problema fins el naixement. Una de les primeres fites que trobem és un pont que creu el riu, i on s’indiquen vàries sendes. 



Seguim la del “Nacimiento i el Barranco de la Osa”, deixant el pont enrere, fins que el creuem per tornar (si feu el sender de la osa complet). I sí, el sender de la osa baixa de les impressionants parets que hi ha a l’altra banda del pont. Per això la seua dificultat.



Fins al naixement la senda és molt senzilla, per gaudir en família d’un passeig d’uns 2 km d’anada i altres dos de tornada. Nosaltres decidírem continuar, però a partir d’este punt el desnivell augmenta i les indicacions es fan prou escasses. Ja no hi ha indicacions concretes de la senda, sinó algun pal solt amb una fletxa, pocs, i alguns muntonets de pedres.



Després d’una pujadeta en ziga-zaga prou forta per la senda que des del naixement voreu eixir cap a l’est, arribàrem a les runes d’un cortijo abandonat, el “Cortijo Peralejo". 



El vàrem passar i continuarem la senda. Encara que ens pareixia per moments que no arribàvem a cap lloc, finalment vàrem veure l’inici del Barranco de la Osa a la nostra esquerra, fàcilment reconeixible per les baranes de cables d’acer que protegeixen la pujada per unes escales. 



Encara que la pujada és costosa, paga la pena. El barranc és molt xulo i impressionant, es passa per una gran cova i Joan, al que li agrada molt “l’aventura” va gaudir moltíssim. A més a més al lloc vàrem trobar ossos d’ovella i algun esquelet pràcticament sencer, o siga, emoció màxima, i més quan els voltors, corbs i trencalòs et van fent voltes per damunt. 



Una vegada superada l’escala encara quedava pujar un poquet més fins arribar al teix mil·lenari, i en eixe punt comença la dificultat.

Primer, ens va tocar pujar una empinada rampa, que semblava que no s’acabava mai, i més quan la senda és difícil de vore. Això si, vàrem poder vore una cabra salvatge que ens observava… i millor no saber què estava pensant!  

En arribar al primer coll, les vistes eren increïbles, i ens quedàrem bocabadats. Allí vàrem decidir fer parada i dinar, doncs després de la rampa les forces ja començaven a fluixejar, més en els pares que en els menuts potser.



Després de descansar i jugar, menjar i fer-se les fotos, vàrem continuar.
Ara calia seguir la senda i baixar i pujar un parell de colls, amb unes vistes vertiginoses cap a la vall per on havíem anat abans… i la pregunta començava a ser inevitable, encara que ningú no la pronunciava en veu alta: “com punyetes anem a baixar d'ací?”



En qualsevol cas el sender és d'impressió: vistes brutals en un ambient que comença per moments a semblar de mitja-alta muntanya, per damunt de 1500 metres, molt obert i amb bons exemplars de pi negre. Molt, molt xulo.
Finalment arribàrem al Cortijo de la Puerca, o això suposem perquè no hi ha cap senyal indicadora. Ací la senda es perd uns metres en la praderia tipus Heidi, però ràpidament localitzàrem un pal indicador, i tornàrem a la senda, que fa una revolta i una última pujadeta per les roques.



Ara ja s’enfila ben a prop de la vall, i ja es veu clarament el fons i la senda que porta cap el Naixement. A partir d’ací, gens apte per a qui tinga vertigen. Uns metres més avant trobàvem la resposta: al fons de la vall cal baixar per una mena de canal ampla per on cau més que baixa una senda de pedres fent una ziga-zaga que pot impressionar prou. 



La baixada la vàrem fer molt poc a poc, protegint cada pas que fèiem, i amb paciència. Encara que Joan continua ara mantenint que prefereix baixar que pujar, nosaltres no n’estem tant segurs. Molts minuts després de començar la baixada, la senda torna a aclarir-se, i s’acosta cada vegada més al riu, per passatges menys pedregosos, i més segurs. 



De vora el riu, arribàrem a una bifurcació, que porta per la dreta una baixada directa al riu, però què és difícil de creuar, i cap a l'esquerra, al pont que hem comentat al principi. Ara ja sols ens quedava alegrar-nos per haver-hi arribat després de 5 hores, i al·lucinar amb la pared que acabàvem de baixar. 



Per celebrar-ho, sols uns metres més avant ens acostàvem​ al riu, al costat de la tanca del cortijo, i passàrem una estoneta llançant pedres i refrescant-nos, que falta ens feia!!

Característiques de la ruta:
Circular: 8,3 km
Desnivell: 550 positius
Temps: 7 hores (parada per dinar inclosa)
Edat dels xiquets: Joan 4 anys (a peu) i Guillem 2 anys (motxilla)

Powered by Wikiloc

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...