Un bebe en la motxilla: Circular pels pobles de la Vall de Broto (Ordesa)

dimecres, 28 d’agost del 2013

Circular pels pobles de la Vall de Broto (Ordesa)

Hem passat cinc dies disfrutant dels Pirineus a Ordesa i hem fet 5 rutes que poc a poc anem a contar-vos. El primer dia ens ho prenguérem amb molta calma. Des de les darreries del mes de juny no havíem eixit a la muntanya amb Joan, com ja sabeu els que sou de la terreta ací fa massa calor en estiu. El cas és que en este temps la nostra criatura ha crescut i com ho ha fet... ja té 10 mesos i més de 10 quilos! Una bona càrrega per dur a l'esquena!

Pares i fills necessitàvem retrobar-nos amb la muntanya, així decidírem començar poc a poc la nostra introducció en el Pirineu. Ens feia molta il·lusió pujar a Ordesa però ens va semblar molt més prudent retornar a la muntanya amb cura.

A més a més pensàvem que el Pirineu seria la nostra salvació de la calor valenciana però sembla que va viatjar amb nosaltres i els polars tornaren dins la maleta igual que arribaren a Osca. Per cert, no vos ho hem dit però ens acompanyava Candela, la col·lega de Joan de 8 mesos i companya d'aventures ( i els seus pares, clar). Amb este panorama començàrem per una ruta molt senzilla però alhora molt interessant que eixia d'Oto (poble on dormíem) per travessar altres poblacions de la Vall : Broto, Torla i Fragen, fins tornar de nou a Oto.

Un circular molt recomanable que ens va servir per reconciliar-nos amb les motxilles i la muntanya, sobretot els bebés, i que ens permetia no agafar de nou el cotxe després d'un llarg dia de viatge.

Cascada de Sorrosal

El camí que arriba d'Oto a Broto és el GR 15.

Nosaltres el prenguérem just en la pujada que eix de la porta de l'Hotel Mirador que voreu abans d'entrar al poble. Un camí molt lleuger que en un no res ens va dirigir a Broto. Una vegada allí abans de continuar el camí no poguérem resistir-ho i visitàrem la cascada de Sorrosal a la qual arribàrem pel camí de l'esquerra una vegada passàrem el pont que arriba a Broto des d'Oto. És una caiguda d'aigua molt impressionant que es pot recórrer per una via ferrata. Tots ens quedàrem bocabadats, uns d'enveja per voler fer-la i altres acollonats per la verticalitat (un altre any serà).

Tornàrem al nostre camí per travessar Broto seguint les senyals del GR 15 per la marge esquerra del riu Ara fins arribar a Torla. És el poble des d'on ixen els autobusos que arriben fins l'aparcament d'Ordesa. Heu de saber que en estiu no deixen pujar vehicles privats, només podeu accedir en bus públic. Com que el camí arribava a Torla prop de l'aparcament decidirem aprofitar i preguntar horaris, preus... (de tot açò ja vos parlarem). Paràrem en Torla perquè jugaren un poc.

Per continuar de Torla a Fragen heu de seguir el PR 127 trobareu el senyal si des de l'aparcament pugeu cap al centre. Vos trobareu en la pujada un restaurant que es diu "La cocinilla". Esteu alerta que quan el passeu heu d'anar a mà esquerra fins trobar el senyal indicador de Fragen.

Allí comença la senda que puja ràpidament paral·lela a la carretera per endinsar-se un poc més avant cap a la dreta. Este camí no té cap pèrdua, la senyalització és bona i passeu per més ombra que en l'anterior etapa. Només heu d'anar alerta quan arribeu a l'ermita de Sant Miquel. Potser dubteu en este moment perquè abans d'arribar travesseu una pista forestal i els senyals es perden un poc (almenys a nosaltres en va costar trobar-los). No patiu, si aneu vora la part dreta de l'ermita, pegats al mur que s'alça al seu costat, retrobareu les marques sense problema. Quan arribeu a Fragen comprovareu que és un poble ple d'allotjaments rurals (poques cases privades en queden) però no trobareu cap bar per fer-vos un fresquet!. Nosaltres ens refrescàrem a la font i descansàrem a una ermita que hi ha fora del poble. Allí estenguérem l'estoreta i els xiquets jugaren, gatejaren, berenaren... Hi havia un bona ombra per descansar.

En l'ermita hi ha dos desviaments. Un que indica cap a Broto i un altre cap a Oto que es correspon amb el PR 127. Este és el que seguírem. Ràpidament baixàrem cap el llit del riu on després de creuar el pont si teniu molta calor podeu agafar una xicoteta senda que ix a mà dreta (alerta ací amb les rames i les cares dels bebés) que arriba fins el riu i es podeu banyar. Després d'este punt la senda s'eleva. De sobte ens trobàrem amb una forta solsida que havia passat fa poc, tot estava net ja, però l'acció de les màquines havia obert un gran camí que ens va fer perdre el sender. Vam continuar el camí cap a baix i al passar unes antenes, ens retrobàrem amb una bonica senda de ferradura que ens va dur directament a la nostra destinació : Oto.