La Creu de Sant Esperit

Ara que comencem a fer eixides amb un menut de tres anys que camina per la muntanya sense motxilla sempre busquem rutes que siguen curtes, al voltant d'un màxim de 4 quilòmetres, i la veritat és que ens consta prou trobar senders amb estes característiques. A més a més vivim a la ciutat de València així que els caps de setmana que estem a casa busquem llocs que no estiguen massa lluny. La serra Calderona és perfecta per estar a prop de la ciutat i ideal per disfrutar-la en hivern.

La ruta la vàrem realitzar el dia 9 de gener de 2016. Començàrem a pegar-li voltes al cap a vore on podíem anar dissabte de matí i vam pensar en un lloc que ens agrada molt, Sant Esperit, i concretament vam pensar que seria una bona opció pujar a la Creu. Ja fa uns quants anys que pujàrem i recordàvem la bona ubicació, la bona vista i que era un sender curt per anar amb xiquets. Amb alguna pista i un poc d'intuició vam pujar-hi. La ruta es troba en el paratge del Monestir de Sant Esperit. 

Monestir de Sant Esperit del blog «Els colors de la terra»

Este espai pertany al terme de Gilet (Camp de Morvedre) el qual es troba a 30 km de València i a 6 km de Sagunt. Per arribar al poble heu d'anar per la carretera de Terol des d'on vos desviareu cap al poble i una vegada allí heu de creuar tot el poble fins arribar a l'ultima redona on un senyal indica que tot recte s'accedeix al Monestir de Sant Esperit. Després d'uns 3 km arribareu a l'Àrea Recreativa de Sant Esperit on ràpidament trobareu l'accés a un gran pàrquing a mà dreta. Des d'ací comença la nostra ruta. L'Àrea Recreativa és perfecta per anar amb menuts. Té molt d'espai per córrer, moltes taules de picnic, banys, zona per fer torrades (amb precaució i seguint les normes), zona de jocs infantils i a més a més una ampla zona d'acampada lliure amb capacitat per a 100 persones. A la baixada de la Creu podeu dinar, jugar i passejar per la zona mentres sentiu les campanades del bonic Monestir de Sant Esperit.

Vista de la muntanya de la Creu des del pàrquing

Com ja hem comentat abans este camí el vam fer amb un poc d'intuició i es va convertir en un recorregut lineal curt, 3 km anada i tornada, i ple d'emocions. És una pujada senzilla, curta i molt entretinguda. Des de la creu hi ha una fantàstica panoràmica de la zona de Sagunt i el castell, la mar i el port cap a llevant, així com la pròpia Calderona amb els cims del Xocainet i la Redona cap a la zona de ponent, al seus peus, una bona vista aèria del monestir de Sant Esperit. No es tracta d'un camí planer, primerament perquè s'ha de pujar a la Creu amb un desnivell no massa gran, 200 metres, però en un tram curt, de forma que la pendent és prou elevada, i en segon lloc perquè hi ha pujades que s'han de fer amb molta roca. Què volem dir amb tot açò? Que si és la primera vegada que els vostres fills van per la muntanya no feu esta ruta, però si pel contrari estan acostumats serà una ruta divertida on hauran de ser un poc escaladors i és per este motiu que podem qualificar esta ruta com a emocionant. Si bé la ruta és senzilla, per a Joan, amb 3 anys a hores d'ara, va resultar en alguns punts un poc complicada. Per una banda, en alguns punts les pujades són ben marcades; per altra, en alguns punts la ruta travessa zones de pedra solta, o bé passos rocosos sense cap perill però que complicaven la progressió del menut. Així i tot, i tret d'algunes protestes aïllades, la ruta val la pena.

Vos avisem que esta ruta no està senyalitzada de la forma que nosaltres la vam fer, només per alguns trams vam vore marques però en cap cas no es tractàvem de marques normatives de PR, estàvem fetes amb esprai o marcades amb mollons de pedra. La ruta la vam començar per la part del pàrquing més propera al monestir des d'on ix el camí del Xocainet i que es dirigeix a la muntanyeta del mateix nom. Si bé es pot agafar directament aquesta pista i ascendir per ella poc a poc, hi ha una alternativa més bonica i entretinguda que és ascendir per una senda que discorre en paral·lel al barranc i la pista. Ho podeu veure fàcilment al track que hem pujat al wikiloc (però atenció! La fotografia per satèlit que per definició col·loca el wikiloc i el track no s'ajusten al 100% -recomanem que per situar millor la ruta canvieu on posa "Altres mapes" al cantó superior esquerre del wikiloc el mapa base i trieu l'ortofoto PNOA de l'IGN, molt més confiable). Si seguiu la senda, a uns 500-600 metres eixireu de nou a la pista. Continueu pujant. A uns 200 metres haureu d'estar atents i agafar una senda molt poc visible que ix cap a la dreta i ascendeix per la muntanya. Nosaltres ens la vàrem botar, i vam haver d'improvisar. El que vam fer va ser pujar per una de les entrades als bancals de tarongers uns 100 metres per endavant de la senda que calia agafar, creuàrem el bancal i enganxàrem la senda després de travessar el bancal. Tot açò pot sonar un poc complicat, però no té pèrdua. En qualsevol cas, consulteu el track i ho voreu clar. A partir d'eixe punt resta un ascens sense pèrdua per una senda ben marcada i molt entretinguda. en uns 150 metres aproximadament eixireu a una pista  des d'on tindreu una molt bona panoràmica del Xocainet i la Rodona a mà esquerra. 

Seguiu uns pocs metres la pista i ràpidament desvieu-vos cap a la dreta ara ja en direcció a la creu. Ja sols queden uns 300 metres per arribar-hi. Una vegada allí podreu gaudir d'unes fantàstiques vistes del Camp de Morvedre cap a la mar, del Monestir als peus de la muntanya i de les valls i muntanyes de la Calderona que rodegen aquell paratge.

 Per tornar nosaltres optarem per desfer el camí de pujada, si bé sembla que és possible baixar per altre senda que segueix els postes elèctrics que pugen per l'altra vessant. En qualsevol cas, i com que no vam veure clara la senda per aquella banda, vam decidir que seria més fàcil tornar pel mateix lloc, si bé ara vam tractar de seguir la senda "correcta". 

Com podeu veure al track, el camí és el mateix, excepte al punt on vam travessar el bancal de taronger. Ara, en lloc de travessar-lo i tornar per eixe punt a la pista, vam seguir la senda i baixàrem per ella fins la pista. Atenció, és molt entretinguda, però molt frondosa, i pot dificultar la progressió amb la motxilla, així com desesperar al xiquets més menuts. En alguns punts cal anar amb compte amb les branquetes dels pins i les argelagues, i en altres hi ha algunes baixades de pedreta solta que aconsellen baixar el cul a terra.

Característiques de la ruta: 

Lineal: 2'97 km (anada i tornada)

336 m - punt més alt

144 m - punt més baix

200 m - desnivell 

Temps en moviment: 2h 13 m. aprox (moooolt tranquils, al ritme de Joan i amb les parades necessàries per observar els pins, els bolets, les plantetes...).

Edat dels xiquets: 3 anys (Joan) i 11 mesos (Guillem)

En Wikiloc: