dilluns, 21 de novembre de 2016

Cap de setmana a Penàguila a la Casa rural Valor

Ja feia un temps que teníem ganes de fer una escapada familiar. I, com són les coses!, uns bons amics ens havien recomanat anar-hi a la Casa rural Valor de Penàguila. Així que després de mirar diferents llocs que tenim pendents de visitar amb calma (la Tinença, els Ports, Hoces del Cabriel…), ens va picar l'enyorança de les velles (i belles) rondalles que encara no havíem contat als nostres fills i ens decidírem per Penàguila, ja que esta casa rural esta tematitzada en les rondalles recopilades per Enric Valor.

Durant tota la setmana ens hem preparat i hem reviscolat el «Dimoni fumador» o la vella de dol del llavador de «I queixalets també!»... i vés per on que en arribar a la Casa, Germán, el propietari ens diu que ens ha tocat en l’habitació de «I queixalets també!» Quina alegria! Com a mínim per nosaltres, perquè Joan estava un poc mosca amb eixa rondalla des de què el pare sherpa va fer una interpretació massa exagerada de la criatura trobada a la neu i el va fer tremolar de por. Però res d'això! I tots encantats d’estar en tan especial llogaret!

Ara que està tan de moda això de “family friendly”, la casa Valor ho és? Pensem que eixe és un concepte molt subjectiu i impossible de mesurar. Ara bé, si la qüestió és si hem estat a gust i còmodes, la resposta és sí, sense dubte. Llavors per nosaltres sí que ho és. Què buscavem? Per nosaltres un lloc “family friendly” és aquell al qual no sents que els menuts molesten, i no hem tingut en cap moment eixa sensació. L'habitació era gran. Prou gran per dormir pare, mare i Joan en llits i el menut en un bressol que ens han deixat a la casa. I no ens hem sentit asfixiats. En el menjador els menuts tenen un raconet amb joguets i llibres per estar entretinguts, i molt atents, ens situaven per sopar i dinar allà de vora. I una cosa que per nosaltres és fonamental: tenien una estupenda sopa, que és el menjar preferit dels nostres fills.
A més a més és una casa temàtica que gira entorn a la figura i obra d’Enric Valor, les rondalles i els paisatges que Valor va recuperar i embellir. Moment immillorable per contar als menuts aquelles històries si encara no ho heu fet.


Nosaltres solem buscar i anar a cases rurals amb cuina per fer els nostres menjars -tots sabem que ix millor de preu. Però en esta ocasió no ens abellia pensar en res d'això, així que hem dinat i sopat a la casa. Podreu gaudir de cuina casolana, on volem destacar plats de la gastronomia comarcal com la pericana o les coques per desdejunar-se, entre d’altres. Les postres, magnífiques -flam de carabassa ara que estem de tardor, panacota de torró ara que Nadal asoma el nas, o la tremenda coca de xocolata. I menció especial per als plats de bolets que casualment tenien el diumenge, ara que és època: pintxos de puntxeta, coques de trompeta de la mort o lasanya de bolets variats… quina meravella!

Què podem fer un cap de setmana a la zona de Penàguila?
Us anem a contar el que hem fet nosaltres la qual cosa no vol dir que siga exclusivament el que us oferix esta zona.

Visitar el llavador del poble on podreu contar-vos la rondalla de “I queixalets també!”, no patiu que la trobareu escrita a un plafó a la paret. Es troba en la part baixa del poble. Cal passejar per entre els oms magistralment descrits per Valor i anar més avall del parc infantil.


Visitar la cova de “El Dimoni fumador”. Per tal d’arribar-hi heu de pujar fins el calvari i seguir el seu traçat. Cal travessar vàries vegades la carretera i finalment agafar una senda per pujar-hi. Dissortadament no està indicada, així que consulteu al wikiloc el track de la pujada al molló, ja que passa per allí i està marcada (paciència, en breu el publicarem - si no podeu esperar i aneu a Penàguila, pregunteu i de segur vos ho indicaran).



Si voleu allargar un poc l'excursió a la cova, podeu continuar pujant fins de vora el Castell, a un promontori rocós que anomenen el molló. La senda per pujar no està marcada, però és senzilla i si seguiu el track no té pèrdua. El que sembla més difícil és arribar al Castell pròpiament dit, ja que cal travessar un pas de roca pelada amb certa caiguda i que nosaltres no ens vam atrevir a fer amb els menuts. En uns dies us parlarem d’esta ruta al blog.



Passejar fins el Jardí de Santos. És tracta d’un curiós i bonic jardí botànic situat a la finca del mateix nom que pertanyia a un terratinent del poble, Joaquim Rico, i que ha sigut cedit a l’Ajuntament. Inclou un hivernacle amb orquídies, una bassa rodejada de moltes espècies de plantes i un laberint de xiprers i teixos del què fins i tot als adults ens pot costar eixir. No deixeu de jugar a perdre-vos i trobar-vos allí dins! Cal dir que actualment el Jardí està tancat provisionalment, però a la Casa Valor tenen unes claus que molt amablement vos deixaran. Des del poble podeu anar i tornar per un circular i junt al Jardí de Santos trobareu una zona per fer picnic i també jocs infantils que els menuts gaudiran.


Esperem trobar un ratet per parlar-vos amb més cura de la ruta al castell i al Jardí de Santos però en tot cas ací teniu una bona proposta per passar un tranquil cap de setmana a l’Alcoià, menjar bé, gaudir de la natura i dels vostres fills i filles.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...