Un bebe en la motxilla: La ruta de l'aigua (Chelva)

dissabte, 30 de maig del 2015

La ruta de l'aigua (Chelva)

El terme de Xelva, a la comarca dels Serrans, amaga racons d’allò més bonics. En un lloc amb muntanyes i al mateix temps ple d’aigua no podia ser d’altra manera!

L’anomenada ruta de l’aigua transcorre pel nucli històric del poble de Xelva i baixa fins al riu Xelva (si esteu a Xelva, i Tuéjar - Toixa en valencià - si esteu a este altre poble) per recórrer-lo per la zona més pròxima al poble. La ruta és molt senzilla, perfecta per anar amb xiquets menuts. És entretinguda i no ofereix cap dificultat. L’únic problema és que està prou massificada, així que si el que busqueu és principalment tranquil·litat, igual no és la més indicada, especialment en dia festiu o diumenge. Potser dissabte siga molt més tranquil·la!

El camí comença a la plaça del poble, junt a l’església, on val la pena parar-se a contemplar l’espectacular façana barroca amb clara influència del manierisme renaixentista en les columnates que presenta. Des d’ací cal seguir la ruta pel barri àrab de Benacacira, per on el passeig és mot agradable, entre carrerons estrets i cases blanques que encara conserven eixe aspecte àrab. Poc a poc anirem baixant, sense pressa, fins que eixim del casc urbà seguint les indicacions de “Ruta del Agua”.

Una vegada ja fora del casc urbà arribarem a una carretera que descendeix molt ràpidament cap al riu, cap a la zona recreativa de “Molino Puerto”. Malgrat que hi ha un punt on un atractiu camí de terra que ix cap a l’esquerra pot semblar que és el correcte, no ho és.

Cal baixar per la carretera i en un tres i no res estareu a la zona recreativa. Creueu-la pel pontet (no pel gran i més bonic, sinó per on passen els cotxes), i també el riu fins l’altra riba, on ja trobareu un plafó explicatiu.

Cap a la dreta, i sense pèrdua arribareu a la “Playeta”, on podreu descansar i gaudir de l’aigua (clar, si teniu molta sort i hi ha poca gent, ja que ací sòl amuntonar-se).És un lloc per banyar-se en estiu que cal conéixer, a més de ser molt còmode per anar amb xiquets. Nosaltres fins i tot hem arribat a fer vivac a la seua vora, això sí quan encara els nostres fills no eren ni un projecte.

Per continuar, agafeu el sender que puja quasi paral·lel al que heu seguit per arribar-hi, però per la part de dalt. Comença de vora un plafó explicatiu, i només començar, passa entre el que queda del que sembla una gran porta, ara dos pilars.

Seguiu-lo, sense pèrdua, i començareu a pujar ràpidament cap a un dels moments més divertits de la ruta, al menys per a Joan: el túnel d’Olinches, part d’una antiga canalització d’aigua que comença a la pressa del mateix nom, i que serà el final de la ruta per esta banda.

Per gaudir del túnel, no oblideu dur una pileta, tant per al nano com per al vosaltres (encara que ara ens hem creuat amb molta gent fent-se llum amb els mòbils). Si heu oblidat la pileta del nano (com nosaltres), no passa rés. Podeu comprar-ne una a una tenda-drogueria que hi ha junt la plaça major (no recordem el nom, però no té pèrdua, i són molt amables –nosaltres hem acabat comprant la pileta, molt barata per cert, un capell per a Guillem i piles per al GPS). El túnel és relativament llarg, i sobre tot en la primera meitat, molt baixet, així que fillets fora de la motxilla de muntanya i atenció al cap!

En eixir del túnel continueu pel sender fins que descendireu a la zona de la presa.

I després el mateix, però desfent el camí: pugeu, passeu pel túnel i baixeu fins la “playeta”. Torneu enrere fins la zona recreativa.

Ara atenció, creueu el riu pel pontet per on passen els cotxes i de seguida, preneu el sender que ix cap a la dreta i passa per baix del pont gran. Des d’este punt anireu passejant tranquil·lament vora el riu, i a l’ombra dels arbres, principalment (i dissortadament) eucaliptus, arribareu a una altra bifurcació del sender: si creueu el riu pujareu fins “la luz” i si seguiu tot dret començareu a pujar cap el barri morisc.

Nosaltres, com que era tard i Joan ja anava ben cansat, vàrem decidir no fer la visita a “La Luz” i pujar directament cap al poble. La pujada és considerable, sobre tot per als menuts, però entretinguda.

Poc després entrareu al poble pel raval morisc. Gaudiu de nou dels seus carrers estrets, sense pressa, doncs en un tres i no rés la ruta s’ha d’acabar.