El Parrissal / El Parrizal (Beseit)

Una ruta molt recomanable en les rodalies de Beseit, la més clàssica i coneguda de les que podreu trobar al seu voltant. El començament del sender es troba a uns 6 km del poble, l'accés està ben assenyalat des del mateix centre de la població i sense cap pèrdua s'arriba per una ampla pista forestal. Cal pagar per accedir-hi en cotxe a l'aparcament. La taxa són 3 euros i només 1,5 si esteu allotjats a Beseit. Paga la pena pagar, per com esta de neta i conservada la zona i per poder garantir-ho en el futur.

Des del punt d'aparcament fins on es troba el començament dels estrets hi ha vora 800 metres de pista a vora riu on podreu disfrutar d'una ruta botànica i les pintures rupestres de Fenellassa.

L'objectiu de la ruta és remuntar el curs del barranc del riu Matarranya fins els Estrets del Parrissal És una ruta on es va guanyant altura de forma molt tranquil·la, i el seu disseny i curs la fan tremendament entretinguda. Per tal de remuntar el riu cal travessar boscos de ribera, plataformes sobre l'aigua, ponts penjants, fer equilibris sobre pedres...

Joan va disfrutar la gana amb l'aigua i amb el pont penjant. Es va passar la ruta cridant AUAAAAA cada vegada que travessàvem el riu, cada vegada que trobàvem una caiguda d'aigua o un estret. I la seua rialla es sentia cada vegada que el pare sherpa relliscava i a punt estava de caure a l'aigua. I és que si hi ha alguna dificultat en aquesta ruta és precisament la possibilitat de caiguda en alguns punts i la quasi inevitable clavada de peus en l'aigua. Cal anar amb compte, doncs, que la caiguda bé no es produïsca, bé no afecte la càrrega de la motxilla, i més si no és estiu!

També les plataformes ofereixen alguns punts de dificultats, ja que cal ajupir-se per passar sota la roca en alguns llocs, i en altres subjectar-se bé al cable d'acer per poder passar d'esquenes a la paret. Per últim, hi vam trobar un punt en el que va caldre fer alguna que altra cabriola per no acabar dins l'aigua, ja que no hi havia ni plataforma ni pedres. A l'anada tot va anar bé, però a la tornada el pare sherpa va clavar els dos peus a l'aigua.

Respecte a l'orientació, no té cap pèrdua. És prou en seguir el curs del riu per sendes en general ben marcades. En alguns punts, especialment quan cal travessar el riu, pot fer la sensació que la senda desapareix, o es torna un tant confusa, però una observació detinguda ràpidament et fa tornar al sender. En altres moments, hi ha diverses sendes alternatives, però que en última instància ens conduiran al mateix lloc.

L'experiència de recórrer el riu amb Joan fou fantàstica. Ell ho disfrutà, i també el pare, la mare i tots els bons amics que ens acompanyaven. Mentre tots esmorzàvem en una platgeta de cudolets a la vora del riu, Joan tirava pedres a l'aigua i s'espantava i emocionava amb els peixets que hi veia a l'aigua. Fou tan divertit que a la tornada decidírem parar al mateix punt per donar-li de dinar mentre tirava pedretes.

Amb la motxilla de Joan no poguérem arribar fins el punt final de la ruta, Joan es va quedar a 50 metres dels Estrets del Parrissal que es com es coneix al canó de 60 metres d'altura i 1,5 d'ample. Ell es va quedar molt a gust dormint en la motxilla mentre els pares disfrutaven d'este espectacle que heu de contemplar.

Els estrets del Parrissal

L'hem qualificada com a moderada pel perill que poden tindre els esvarons i algun pas un poc més dificultós. Aconsellem que la feu amb motxilla portabebés només si esteu acostumats a utilitzar-la. Si aneu amb xiquets que ja caminen vos aconsellem, que qualsevol que siga l'edat del xiquet, aneu a fer encara que siga un trosset, el que pugueu, sense forçar, però que puguen disfrutar de l'espectacle de l'aigua. Però realment és una ruta fantàstica per fer amb xiquets a partir de 7 anys que poden disfrutar plenament i més si aneu en estiu amb un calcer que vos permeta banyar-vos els peus de manera segura. Voreu molts tolls on desitjareu banyar-vos, però vos hem de dir que està prohibit el bany al llarg de tot el recorregut. Si esteu en estiu, en acabar, a la tornada cap a Beseit, podeu parar a l'Assut que tenen condicionat expressament per al bany.

Si aneu a Beseit esta ruta és obligatòria i si no sabeu on anar només per esta ruta paga la pena visitar uns dies Beseit. Vos la recomanem encaridament.

Característiques de la ruta: 
Lineal: 9.65 km

777 m - punt més alt

577 m - punt més baix

375 m - desnivell  de pujada

Temps en moviment: 4,4 hores aprox.

Edat dels bebés: 18 mesos (Joan) 

Vos deixem més fotografies per animar-vos a fer esta ruta...

Publicació de Un bebé en la motxilla.

Ascensió a Penyagalera i tornada pel riu Ulldemó

Una ruta increïble que, malgrat ser molt exigent en el seu ascens a la Penyagalera, no és tant complicada com poguera semblar. Evidentment, però, la pujada és dura, ja que en uns 4,3 km l'ascensió és de vora 500 metres, la major part dels quals s'ascendeixen en el primer quart de la ruta.

La pujada a les altures té la recompensa de les meravelloses vistes cap als Ports de Tortosa i Beseit i cap a les valls que s'obrin cap al nord. I la possibilitat d'observar, com vam fer nosaltres, els impressionants grups de cabres salvatges que poblen estes fantàstiques muntanyes i els voltors que contínuament ens sobrevolaven, a vegades de forma sospitosament propera. Tota una experiència que ens va deixar bocabadats. I és que l'ascensió a la Penyagalera és una d'eixes rutes que, simplement, cal fer.

Per arribar al punt on començàrem la ruta, el PR-TE 151 que ens ha de dur al cim, cal anar pel camí de la Pesquera que seguix el curs del riu Ulldemó fins al lloc d'aparcament que hi ha tot just front a la senda marcada amb una fita del PR i que creua el riu.
Ens van comentar que a l'estiu estos aparcaments estan controlats, i cal pagar una mínima taxa de 3 euros (1,5 si estas albergat en algun allotjament de la zona) per deixar el vehicle. La raó: la gran quantitat de gent que va a refrescar-se als tolls del riu. Quan vam fer nosaltres la ruta, a finals d'abril, encara no calia pagar. Des d'eixe punt agafàrem la senda, que ràpidament baixa al riu i el creua. Aneu en compte de no clavar els peus si no voleu refrescar-vos! Val a dir que la senda que vam seguir coincideix amb una de les etapes de la travessa d'Estels del Sud, i així trobàrem de tant en tant marcada la mateixa senda amb estels de color blau en algunes pedres. Seguírem el recorregut dels estels fins més enllà de la punta de Penyagalera, fins els coll de Pelele, com després comentarem.

Ara sols calia creuar el riu seguint les pedres posades amb esta finalitat, les quals poden estar relliscoses, així que compte! A partir d'este punt, i sense cap pèrdua la senda ascendeix i ascendeix, sense treva, per la solana de la Penya durant més de dos quilòmetres en els quals pujàrem vora 400 metres. En eixe punt, les vistes cap a la vall de l'Ulldemó són realment impactants.

Llavors, la senda tomba cap al nord, deixant el primer dels cims del massís de la Penya a la nostra esquerra. Uns centenars de metres després vam viure un dels moments més especials de l'excursió. De cop i volta, el nostre amic Sam, que anava uns metres davant nostre, es va girar i amb un gest ens indicà que no férem soroll. Amb els llavis ens va indicar: cabres! I poc a poc avançàrem cap a ell.
En girar una revolta del sender, tan sols a 10 metres de nosaltres, un grup de mascles, alguns grans i de poderoses banyes ens miraven encuriosits, o més bé valorant si érem una amenaça. Els vam tenir al nostre costat uns minuts, fins que finalment començaren a pujar per la vessant i desaparegueren. Aleshores, altre ramat, ara uns metres per davall nostre, més lluny i on vam poder veure algunes femelles i exemplars molt més joves. Molt emocionats amb l'encontre i ben contents, continuàrem endavant.


Després d'altres dos quilòmetres i d'unes costeres finals més marcades, arribàrem, per fi, al vèrtex geodèsic que indica el cim de la Penyagalera, a 1035 metres d'altura segons el mapa de l'IGN i a uns 4,4 km de l'inici del recorregut. Les vistes des d'este punt són simplement espectaculars: els Ports cap als sud i l'est; les planes on s'alça la bonica vila de Valderrobres i Cretes cap al nord; els impressionants cingles de la Punta del Carrascal que envolten Penyagalera cap al nord-nordest. Tot un espectacle visual simplement espectacular!

Això sí, feia molt però que molt de vent, i després de gaudir uns minuts de les vistes, tornàrem enrere per començar el descens. Per no tornar pel mateix lloc, existeix l'alternativa de continuar, com ja hem esmentat al principi, pel recorregut dels Estels del Sud, fora del PR-TE 151. Per continuar per aquest camí sols cal tornar enrere des de la punta un centenar de metres, i tombar a l'esquerra per una senda ben marcada i que ja s'enfila cap avall. Ara ja no deixarem de descendir, primer de forma suau durant uns 700 metres en els que podrem gaudir de les vistes a la Vall de la Mulera i enfront, al Serral de les Clapisses.

Després, el descens es torna un poc més accelerat, fins a una estreta i menuda vall que separa la Penyagalera de la zona occidental del Serral de les Clapisses, a l'altura del Coll de Ninot, que remuntàrem. En este punt abandonàrem el sender dels Estels del Sud, i tombàrem cap a la dreta per agafar altra senda, que ara va marcada amb punts pintats de verd de tant en tant sobre les roques. En qualsevol cas, i parant compte de tombar a la dreta i agafar esta nova senda, no té cap pèrdua. A partir d'este punt, el descens és continu i prou rost, així que pareu compte amb la forta pendent!

En poc més d'1,5 km ja escoltàvem el riu Ulldemò. Veure'l, encara no, perquè la vegetació era prou densa. En este punt, en arribar a la zona baixa ja de vora el riu, ens vam confondre i durant uns metres vam seguir per una senda que no era tal, sinó una séquia, així que compte. No té cap pèrdua. Sols cal seguir el curs del barranc. I en arribar al riu, a creuar-lo de nou amb compte. La vora del riu és un bon lloc per parar i gaudir de l'aigua, com així ho vam fer amb Joan. Aprofitàrem per donar-li les sopes junt al riu. Ell s'ho passà genial tirant pedres a l'aigua, i nosaltres aprofitarem per descansar (i fins i tot els més atrevits del grup es clavaren dins l'aigua)

Ara ja comença el tram final del camí. Pujàrem a la pista que en poc més de 3 km ens retornaria als cotxes. Aprofitàrem el tranquil camí per gaudir amb les vistes dels penya-segats que havíem pujat i baixat; del massís rocós de Penyagalera, majestuós i imponent!

Acceleràrem el pas, perquè era més tard del previst i en menys de mitja hora ja hi érem als cotxes. Saludàrem respectuosament la Penya i tornàrem cap a Beseit amb la sensació d'haver fet una ruta per a repetir!

Característiques de la ruta: 
Circular: 10,9 km.

1035 m - punt més alt*

555 m - punt més baix

744 m - desnivell  de pujada

Temps en moviment: 4,3 hores aprox.

Edat dels bebés: 18 mesos (Joan)

*En wikiloc indica l'altura que donava el GPS: 1048. Probablement l'altímetre no estava ben calibrat, ja que l'altura màxima del Penyagalera són 1035 metres segons el mapa de l'IGN.

 Ací en teniu més fotografies per animar-vos a fer esta ruta...

Publicació de Un bebé en la motxilla.

Beceite i la comarca del Matarranya, un destí perfecte per anar amb xiquets

El pont de Sant Vicent el vam passar amb bons amics disfrutant de Beceite en la comarca del Matarranya (Terol). Beceite també té com a nom oficial Beseit, ja que és un dels pobles que formen l'anomenada franja de ponent d'Aragó on parlen català i mantenen la cooficialitat dels dos topònims. Aclarida esta qüestió i una vegada fetes les presentacions, d'ara endavant l'anomenarem Beseit.

Estos dies hem descobert un poble amb una natura espectacular i amb nombroses possibilitats per poder gaudir grans i menuts. Com ja sabeu, en este bloc ens dirigim preferentment a pares amb fills, però tot el que contem tanmateix pot ser de gran utilitat als adults sense càrregues familiars. Al llarg del cap de setmana, com que anàvem amb membres del Grup d'Aventura de Foios, hem fet moltes eixides a la muntanya, de fet el nostre viatge s'ha centrat en disfrutar d'ella. Al capdavall, hem fet cinc rutes, de les quals una va ser molt curta i senzilla per a què Joan la fera caminant i una altra que només feren els xics. Volem contar-vos fil per randa totes les eixides, les 5, des dels 700 metres de Joan, fins la del pare sherpa i els seus col·legues muntanyers. Ho farem a poc a poc, ja sabeu que no tenim massa temps, però primer que res vos hem de raonar per què pensem que Beseit i el Matarranya és un bon lloc per anar amb xiquets.

Ací teniu les sis principals raons per visitar Beseit, ja ens direu si finalment vos convencem...

Primerament el viatge. Des de la ciutat de València fins Beseit hi ha una distància de 227 km i una durada del viatge amb cotxe de 2 hores 49 minuts. I ara podeu pensar que amb quasi tres hores de viatge per fer eixos quilòmetres hi ha d'haver moltes revoltes. I ausades que n'hi ha. La mare sempre es mareja, així que sempre conduïx però ha estat encantada amb este viatge. Per arribar a Beceite cal anar per la A7 direcció Castelló / Barcelona i desviar-se per la CV10 en direcció a Cabanes nord / Sant Mateu / Benlloch i seguir el desviament que vos du cap a Morella. I ací està la nostra recompensa del viatge, la meravellosa Morella amb el castell, la murada, els museus, els dinosaures, les pastisseries amb els flaons (per favor, mengeu-ne un), els restaurants per dinar... El viatge cap a Beseit vos dóna l'oportunitat de conéixer i disfrutar Morella, ¿o s'estimeu més una parada en una estació de servei? Pensem que no, vos agradarà estirar les cames per esta ciutat i als vostres fills també. Nosaltres ho férem a l'anada i a la tornada i en esta segona ocasió ens férem un homenatge gastronòmic ben merescut després de tres dies de pujades i baixades a les muntanyes. Des de Morella només cal seguir direcció Saragossa i desviar-se en Monroyo cap a Peñarroya de Tastavins i des d'ací tot recte fins Beseit. Són poques hores per poder disfrutar d'un paisatge que no té res a envejar als estimats Pirineus.

I ja sabeu, quan aneu en cotxe aprofiteu les hores de son del vostre menut per fer quilòmetres i prengueu-vos-ho amb tranquil·litat.

En segon lloc el paisatge. Pel terme discorren tres rius: el Matarranya, l'Ulldemó i l'Algars així que ja podeu fer-vos una idea de la quantitat d'aigua que hi ha per tot arreu.

Paratge de la Pesquera

Els boscos són verdosos i atapeïts plens de pins negres, boixos, oms, carrasques, savines, anouers, etc. Les aus com els voltors volaran sobre els vostres caps i si teniu la mateixa sort que nosaltres, es trobareu amb grups de cabres salvatges. Cap de nosaltres havia estat a la comarca abans i no deixaven de comentar com ens sentíem de sorpresos amb esta terra, ens va deixar a tots bocabadats. I com ja vos hem comentat no té res que envejar als Pirineus, de fet semblava que estaves allà.

En tercer lloc l'equilibri entre la natura i el turisme. Els camins estan molt cuidats i indicats. Hi ha control en els accessos a les principals rutes, el Parrissal durant tot l'any i la Pesquera només en estiu. Estes dos rutes les vam fer, la ruta del Parrissal és la que ascendeix el riu Matarranya i la Pesquera són un seguit de tolls impressionants adaptats al bany i que vos deixaran bocabadats. Controlen la quantitat de cotxes que hi accedixen i fan pagar per vehicle. No és la primera vegada que ho veguem en la muntanya i des del nostre punt de vista és una bona acció per garantir el control i la protecció dels espais naturals, alhora que es garantixen llocs de treball. Es paga per vehicle, cobren tres euros per cadascun, però si esteu allotjats en una casa rural del poble vos facilitaran un tiquet per tindre descompte i pagar només 1,50€. 

En quart lloc la disponibilitat d'allotjaments. Beseit està ple de cases i apartaments rurals. Nosaltres ens allotjàrem en Casa Lola. Com que érem tres parelles i Joan, llogarem dos apartaments (Matarranya i Ulldemó) que estaven porta amb porta.

Si es mireu la pesseta, com tots fem, la relació qualitat-preu va estar bé. Ens posaren bressol amb un matalaf molt gros i còmode i amb els llençols i el nòrdic. La cuina estava equipada amb tot el necessari, fins i tot batedora, la qual ja sabeu que és molt útil quan tens un bebé. Inclús hi havien contes per als xiquets. Tenien terrassa i barbacoa. Podíem deixar dormint a Joan en l'habitació i vigilar-lo per la càmera des de l'apartament del costat sense cap problema. Els propietaris van ser molt amables, un tracte immillorable. No és el millor apartament en el que hem estat, però és còmode, net, gran, tenen detalls molt útils per a pares amb fills menuts i a més a més els propietaris viuen en el mateix edifici i si teniu problemes només heu de picar-los la porta. Això sí, ni s'adonareu que estan si no aneu a buscar-los.

En cinqué lloc els pobles de la comarca. Beseit és un poble molt bonic no únicament per la seua arquitectura, sinó també per la meravella de llocs naturals que té dins d'ell, com és el cas de la Font de la Rabosa que la trobes al girar un cantó del poble.

Font de la Rabosa

Un lloc que ens va encisar a tots. Però no sols Beseit és interessant, molts pobles del voltant ho són i entre ells cal destacar Varderrobres. Nosaltres hem de tornar de nou perquè no férem turisme de pobles i ens vam perdre estes meravelles.

En sisé lloc el menjar. Aneu als forns de bon matí per comprar pa acabat de fer i sabreu que és un pa de veritat i no el que ens venen al supermercat, aneu a la carnisseria per comprar embotit i fer-vos-el torrat, no oblideu tastar el formatge, etc. Quina gana entra de només pensar-ho!

Ara ja només vos queden per conéixer les rutes que férem i vore les fotos per acabar de convéncer-vos un poc més. 

No sabem com serà la temperatura a l'estiu però banyar-se als tolls que rodegen Beseit ha de ser una meravella i els vostres fills al·lucionaran. Com sempre, per disfrutar de la muntanya ja sabeu que la tardor i la primavera són les millors estacions.

Esperem que vos siga útil esta entrada del bloc i si dubtàveu a anar cap al Matarranya a partir d'ara ho tingueu més clar.