Circular de la Font de la Gota (Serra del Benicadell)

La ruta que hui vos mostrem és perfecta per a menuts que comencen a caminar per la muntanya. Al crit de «jo sóc el jefe, jo òbric el camí» el Joan (3 anys acabadets de fer) estava d'allò més confiat i còmode fent este sender curtet i ple de recursos interessants.

Però millor serà començar per dir-vos on està. Comencem...

El circular de la Font de la Gota està en la serra del Benicadell la qual separa les comarques de la Vall d'Albaida i el Comtat. La banda que dóna a la Vall d'Albaida és la zona de l'ombria, molt més humida, i l'altra, la de la solana, és molt més seca. Com que nosaltres tenim un poble - no és que siga nostre, és clar - a la zona de l'ombria és una serralada que ens coneixem prou. A més a més no és sols el vincle emotiu que tenim, sinó que realment és un lloc preciós de l'interior valencià que ens ofereix moltíssimes oportunitats amb els menuts.

La serra Benicadell rep el nom del seu pic, el Benicadell, i la ruta que hui vos anem a contar està prop d'esta zona. Al cim del Benicadell ja pujàrem amb Joan quan ell tenia 6 mesos i anava en la motxilla porta bebés. Actualment amb tres anys és impossible que ell puge fins allà, així que una vegada més hem de trobar camins curtets i fàcils per poder gaudir de la muntanya i que no comence a odiar-la, ni a nosaltres tampoc. Fa uns mesos teníem la motxilla com a últim recurs perquè Guillem utilitzava encara l'ergonòmica, però a partir d'ara el més menut ja gasta la de muntanya i el germà major ha de caminar sense més opcions. Amb este panorama no podem apretar-lo massa.

El circular de la Font de la Gota comença en la casa de les Planisses. En este mateix punt també comença el camí per arribar al cim del Benicadell des de la Vall d'Albaida, encara que sempre existix la possibilitat d'arribar caminant des dels diferents pobles de l'ombria com Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar o Atzeneta d'Albaida. Com que si aneu amb menuts no voldreu fer més quilòmetres caminant el millor és que pugeu amb el cotxe fins la casa de les Planisses. Per arribar-hi cal agafar el desviament que es troba en la carretera que unix Ràfol de Salem i Beniatjar. És una entrada ampla i clara cap a un camí forestal ben assenyalat a uns dos quilòmetres del Ràfol. Pel camí de terra anireu uns dos quilòmetres i únicament es trobareu un desviament que heu d'agafar cap a la dreta. No té cap pèrdua, a un quilòmetre d'este desviament el camí s'acaba en la casa de les Planisses que reconeixereu de seguida. Allí podeu deixar el cotxe.

Des de la casa, just en front, voreu un camí ample amb una tanca roja que impedix el pas als vehicles, enfileu el camí que per ahí comença la vostra aventura del dia. És el mateix camí que arriba al cim però vosaltres vos haureu de desviar cap a l'esquerra a uns dos cents metres de la tanca roja. Voreu un camí formigonat que entra cap a l'esquerra i que s'enfila cap amunt, cap a l'anomenat coll de la Cova. No patiu: és l'única pujada forta que té el sender. Heu de seguir la pista formigonada fins que trobeu un cartell de fusta que indica «Font de la Gota».  És en este punt quan comença un sender de muntanya estret i molt bonic que s'enfonsa en la serra.

A partir d'este punt teniu per davant un sender de vora 2 quilòmetres sense quasi desnivell i molt net. Transcorre primerament per la part de la solana per la qual cosa estareu més calentets al sol i podreu vore damunt dels vostres caps la imponent cresta cimera del Benicadell i els valls del Comtat.

El primer poble que voreu des d'allà dalt serà Salem i el camí començarà a girar cap a l'esquerra. Poc després apareixerà un desviament en baixar una xicoteta rampa amb un cartell de fusta que indica cap a l'esquerra la casa de les Planisses.  Nosaltres agafàrem eixa direcció per tancar el circular i tornar a la casa de les Planisses.

A partir d'este moment ja es trobareu en el segon tram, començareu a caminar per l'ombria i la humitat i la fresqueta la notareu prou. En un sender tan curt podreu mostrar als menuts la diferència que hi ha entre la solana i l'ombria i les conseqüències que té en el paisatge i les plantes. Joan es va posar molt content de trobar bolets amb barret en la zona humida, no sabem en les vostres escoles però en la de Joan els xiquets s'han tret un màster en la tardor. Es va posar molt content i no feia més que cridar cada vegada que trobava un color de la tardor, un bolet o un esquirol i per suposat amb la cançoneta necessària ja que el repertori és molt ample.

En un tres i no res es trobareu de tornada en la casa de les Planisses, això sí quan s'acaba el sender menut que arriba just a la tanca roja hi ha una rampa que Joan va baixar com si d'un tobogan es tractara i d'allò més divertit.

Per esmorzar trobareu tauletes vora la casa però nosaltres férem un mos en un lloc més tranquil i sense estar al costat dels cotxes. Just darrere la casa hi ha un espai ample amb molt bones vistes i un banquet corregut per seure i obrir la carmanyola plena de fruita.

Per cert, ¿vos heu adonat que no vos hem dit res de la Font de la Gota? I no ho hem fet perquè no la vam trobar. Segons el pare sherpa ell la va vore una vegada i deia que era molt menuda, però nosaltres no sabem si entre els esquirols, els bolets i el descobriment de la petorreta vam passar pel seu costat o què. [Comentari del pare sherpa: -Sí que existeix, però per trobar-la cal tombar cap a la dreta en el desviament que ens porta a l'ombria del Benicadell i seguir uns centenars de metres cap al port de Beniarrès!!] Haurem de tornar un altre dia amb esta excusa perquè paga la pena tornar-hi. I per al futur ens queda fer un altre circular des de la casa de les Planisses, encara que en esta ocasió cap a «Les Fontetes», però d'este ja parlarem més avant.

Característiques de la ruta: 

Circular: 2'53 km

801 m - punt més alt

692 m - punt més baix

169 m - desnivell 

Temps en moviment: 2h 15' aprox (moooolt tranquils, al ritme de Joan i amb les parades necessàries per observar els pins, els bolets, les plantetes...).

Edat dels xiquets: 3 anys (Joan) i 9 mesos (Guillem)

En Wikiloc:

Mas Casamitjana, una bona elecció per visitar la Garrotxa

És la primera vegada que dediquem una entrada del  blog per parlar d'un allotjament. Mai ho havíem fet fins ara i és que per una o altra raó mai havíem encertat del tot i no havíem trobat un lloc tan perfecte per passar uns dies amb els menuts. Vam tindre molta sort perquè ningú ens el va recomanar, el vam trobar a través de la pàgina web de turisme de la Garrotxa. Com ja vos contàrem en l'anterior entrada este web té un servei molt interessant per trobar allotjament, es tracta d'una base de dades que llança la consulta a totes les cases rurals, campings, apartaments, etc de la zona per què aquella que complixca les vostres comanades es pose en contacte amb vosaltres. Nosaltres cercaven una casa rural de lloguer íntegre, amb dos habitacions, que estiguera fora d'un poble i amb espai per córrer i jugar els xiquets. A les poques hores ja teníem més de 5 correus amb diferents ofertes. Vam consultar una a una totes les webs i la que més ens va agradar va ser Mas Casamitjana.

Mas Casamitjana es troba a prop d'Olot, concretament en el camí que va cap a Batet de la Serra, el qual es desvia des de la carretera que va d'Olot a Santa Pau, just la carretera que passa per la fageda de En Jordà. Es troba en el cor mateix de la Garrotxa. La situació es perfecta. És fácil arribar al poble més gran que és Olot si voleu comprar menjar, medicines o simplement visitar-lo, està al costat de tots els atractius de la comarca: la fageda, Santa Pau, Besalú, els nombrosos volcans... i alhora es troba aïllat i rodejat de boscos de faigs, roures i castanyers.

És una masia on també és dediquen a la ramaderia per la qual cosa hi ha molt d'espai de pastura on podreu vore vaques i cavalls. També hi ha una granja amb gallines, ànecs, conills, coloms... Nosaltres guardàvem les deixalles orgàniques i de bon matí anàvem a donar-li a les gallines les restes del sopar, als conills els donàvem pa i ens passejàvem amb la frescor del matí a dir bon dia als cavalls. Va ser una experiència que a Joan li va encantar, encara que el que més li va sorprendre es vore com dormien les gallines a poqueta nit.

Té tres construccions d'allotjament: la casa  amb cinc habitacions, la cabanya amb tres i la que nosaltres ocupàrem que és una altra cabanya amb dos habitacions  i que no es troba descrita al web. Teníem una estada enorme per menjar, descansar als sofàs  i cuinar, tenia dos habitacions molt amples i un bany de tamany perfecte. Tot es trobava molt cuidat i net. A la cuina no faltava de res, la calefacció funcionava perfectament, teniem tot el necessari i a més a més, el més important si viatges amb xiquets, en el moment que fèrem la reserva ens demanàrem què anàvem a necessitar. Quan arribàrem allí estava tot i més, la trona i el bressol per a Guillem, les tanques per al llit de Joan i una pastera, una mena de baül enorme ple de joguets i llibres. Va ser el primer que Eva, l'ama del lloc, va mostrar a Joan i se'l va guanyar de seguida. Amb este gest ja vos podeu fer a la idea que el tracte és boníssim i vos faran sentir com a casa.

Nosaltres arribàrem de nit i no vam ser conscients fins el dia següent del lloc tan bonic on havíem arribat. En front mateix de la casa teníem una extensió enorme de gespa amb engrunsadores, un arener, una caseta, motos de joguet, tricicles, bicicletes..., un poc més a l'esquerra més lloc per córrer i més engrunsadores i cap a la dreta una granja per gaudir dels animals.

Sense cap mena de dubte un lloc perfecte per visitar la Garrotxa, per descansar, per eixir a caminar, per descobrir la gastronomia de la zona, per passar una setmana i no avorrir-vos. Un lloc ideal per fins i tot no eixir d'ell en tot el dia.

Nosaltres ho tenim claríssim tornarem i esperem fer-ho amb amics per gaudir en grup i amb més xiquets de tot açò, per fer-nos una torrà mentres els menuts juguen tranquilament, per banyar-nos a la piscina si anem en estiu, per fer milers de coses que ens oferix este lloc i que s'han quedat pendents.

Joan ens demanava tornar a la casa per jugar amb altres xiquets que també s'allotjaven allí i per primera vegada a nosaltres no ens importava tornar-hi. Per cert, potser vos interessarà saber-ho, la relació qualitat-preu des del nostre punt de vista és genial. Vos el recomanen encaridament!

Dos raons de pes per visitar la Garrotxa

En castellà diuen que «a la tercera va la vencida» i això és el que ens ha passat a nosaltres amb la Garrotxa. Des que va nàixer Joan ha estat en el nostre cap anar a la Garrotxa ja que no trobàvem més que bones paraules en la xarxa i també a alguns amics, de fet vam estar a punt d'anar un parell de vegades però entre l'estiu de l'embaràs de Guillem que no vam poder anar a cap lloc i este estiu, per altres raons, ens havíem quedat amb les ganes. Però per fi este cap de setmana del nou d'octubre hem aconseguit passar uns dies fantàstics a terres girondines.

Un dels engronsadors de Mas Casamitjana

Hem tornat convençuts de què la Garrotxa és una destinació perfecta per viatjar amb xiquets i vos anem a donar dos raons de pes per convéncer-vos:

En primer lloc, l'allotjament o més bé la forma de trobar l'allotjament. La Garrotxa és una comarca de Girona i té un web molt complet on podreu trobar un cercador meravellós per encertar amb la casa ideal per al vostre perfil familiar. Des que tenim fills apreciem moltíssim trobar llocs còmodes i adaptats a ells, quan anàvem a soles buscàvem un lloc on dormir que estiguera bé de preu i poc més - almenys era la nostra manera de viatjar - ara que anem amb els dos menuts passem més temps en l'allotjament, ells han de descansar més i necessiten temps per jugar i estar al seu aire.

Tot açò estava davant la nostra porta en Mas Casamitjana

Així que la cerca d'allotjament sempre suposa molt de temps, encara que sempre trobes consells en blogs de viatges amb xiquets. Bé, al web de la Garrotxa tenen un cercador on tu filtres com vols que siga la teua estada; el tipus de casa, dies, les dates, si vas amb animals... i la possibilitat d'incloure en observacions el que busques concretament. Envies la consulta i a les hores comences a rebre correus electrònics de diferents cases que tenen espai en les dates que busques i que complixen els requisits que demanes. Ells vénen a tu, no heu d'anar un a un preguntant i mirant, ells van oferint-te mentres elegixes el que més t'agrada. I nosaltres vam encertar totalment amb Mas Casamitjana.

En segon lloc, la ubicació i les opcions que ens pot donar. La Garrotxa es troba en el Prepirineu, en un lloc preciós i molt especial per tractar-se d'una zona volcànica - i és que en la península no tinguem massa possibilitats de vore volcans de prop. A més a més està ple de racons màgics i d'espais amb rutes curtetes que és a hores d'ara el que nosaltres busquem. Com ja sabeu Joan ha fet tres anys i la motxilla ja l'ha cedida al menut, així que hem de fer rutes de pocs quilòmetres per gaudir de l'experiència.

Camí del volcà del Croscat

En la Garrotxa hem fet tots els dies rutes de 3 o 4 quilòmetres molt boniques, senzilles i motivadores. Esperem d'ací no res contar-vos-les totes. En la Garrotxa hi ha espais clàssics on cal anar com la Fageda d'En Jordà, el volcà de Montsacopa, el volcà de Santa Margarida, el de Croscat... i poblets de conte com Besalú o Santa Pau. Esta molt bé situada ja que des de la Garrotxa podeu anar al Pirineu, a passar el dia a Girona o fins i tot a la costa.

Poc a poc esperem contar-vos les rutes, parlar-vos de la nostra experiència en el Molló Parc amb els animals del Pirineu i donar-vos goleta per anar al Mas Casamitjana a passar uns dies.
Nosaltres hi tornarem de segur i esperem fer-ho amb Candela i Júlia, les nostres companyes de muntanya!

La ruta de l'aigua (Chelva)

El terme de Xelva, a la comarca dels Serrans, amaga racons d’allò més bonics. En un lloc amb muntanyes i al mateix temps ple d’aigua no podia ser d’altra manera!

L’anomenada ruta de l’aigua transcorre pel nucli històric del poble de Xelva i baixa fins al riu Xelva (si esteu a Xelva, i Tuéjar - Toixa en valencià - si esteu a este altre poble) per recórrer-lo per la zona més pròxima al poble. La ruta és molt senzilla, perfecta per anar amb xiquets menuts. És entretinguda i no ofereix cap dificultat. L’únic problema és que està prou massificada, així que si el que busqueu és principalment tranquil·litat, igual no és la més indicada, especialment en dia festiu o diumenge. Potser dissabte siga molt més tranquil·la!

El camí comença a la plaça del poble, junt a l’església, on val la pena parar-se a contemplar l’espectacular façana barroca amb clara influència del manierisme renaixentista en les columnates que presenta. Des d’ací cal seguir la ruta pel barri àrab de Benacacira, per on el passeig és mot agradable, entre carrerons estrets i cases blanques que encara conserven eixe aspecte àrab. Poc a poc anirem baixant, sense pressa, fins que eixim del casc urbà seguint les indicacions de “Ruta del Agua”.

Una vegada ja fora del casc urbà arribarem a una carretera que descendeix molt ràpidament cap al riu, cap a la zona recreativa de “Molino Puerto”. Malgrat que hi ha un punt on un atractiu camí de terra que ix cap a l’esquerra pot semblar que és el correcte, no ho és.

 Cal baixar per la carretera i en un tres i no res estareu a la zona recreativa. Creueu-la pel pontet (no pel gran i més bonic, sinó per on passen els cotxes), i també el riu fins l’altra riba, on ja trobareu un plafó explicatiu. 

Cap a la dreta, i sense pèrdua arribareu a la “Playeta”, on podreu descansar i gaudir de l’aigua (clar, si teniu molta sort i hi ha poca gent, ja que ací sòl amuntonar-se).És un lloc per banyar-se en estiu que cal conéixer, a més de ser molt còmode per anar amb xiquets. Nosaltres fins i tot hem arribat a fer vivac a la seua vora, això sí quan encara els nostres fills no eren ni un projecte.

 Per continuar, agafeu el sender que puja quasi paral·lel al que heu seguit per arribar-hi, però per la part de dalt. Comença de vora un plafó explicatiu, i només començar, passa entre el que queda del que sembla una gran porta, ara dos pilars. 

Seguiu-lo, sense pèrdua, i començareu a pujar ràpidament cap a un dels moments més divertits de la ruta, al menys per a Joan: el túnel d’Olinches, part d’una antiga canalització d’aigua que comença a la pressa del mateix nom, i que serà el final de la ruta per esta banda. 

Per gaudir del túnel, no oblideu dur una pileta, tant per al nano com per al vosaltres (encara que ara ens hem creuat amb molta gent fent-se llum amb els mòbils). Si heu oblidat la pileta del nano (com nosaltres), no passa rés. Podeu comprar-ne una a una tenda-drogueria que hi ha junt la plaça major (no recordem el nom, però no té pèrdua, i són molt amables –nosaltres hem acabat comprant la pileta, molt barata per cert, un capell per a Guillem i piles per al GPS). El túnel és relativament llarg, i sobre tot en la primera meitat, molt baixet, així que fillets fora de la motxilla de muntanya i atenció al cap! 

En eixir del túnel continueu pel sender fins que descendireu a la zona de la presa. 

I després el mateix, però desfent el camí: pugeu, passeu pel túnel i baixeu fins la “playeta”. Torneu enrere fins la zona recreativa. 

Ara atenció, creueu el riu pel pontet per on passen els cotxes i de seguida, preneu el sender que ix cap a la dreta i passa per baix del pont gran. Des d’este punt anireu passejant tranquil·lament vora el riu, i a l’ombra dels arbres, principalment (i dissortadament) eucaliptus, arribareu a una altra bifurcació del sender: si creueu el riu pujareu fins “la luz” i si seguiu tot dret començareu a pujar cap el barri morisc. 

Nosaltres, com que era tard i Joan ja anava ben cansat, vàrem decidir no fer la visita a “La Luz” i pujar directament cap al poble. La pujada és considerable, sobre tot per als menuts, però entretinguda.

 Poc després entrareu al poble pel raval morisc. Gaudiu de nou dels seus carrers estrets, sense pressa, doncs en un tres i no rés la ruta s’ha d’acabar.

Sols falta travessar el barri morisc i part de la jueria. I entre els carrers ja voreu el campanar de l’església. Ara, a dinar!

Característiques de la ruta: 
Circular: 6 km

482 m - punt més alt

396 m - punt més baix

193 m - desnivell  de pujada

Temps en moviment: 2,5 hores aprox.

Edat dels bebés: 2 anys i 6 mesos (Joan); 3 mesos (Guillem)

La muntanya màgica: el Castell de Carrícola

L’ombria de la serra del Benicadell mai no deixa d’oferir possibilitats. Ací us proposem una ruta que ens sembla perfecta per al nostre blog. L’objectiu és arribar al Castell de Carrícola remuntant el barranc i tornar-hi al poble per la Font del Melero. 

El Castell, allà dalt

Per tal d’arribar a la torre caldrà remuntar el barranc i sorprendre’s amb el misteriosos personatges i llocs que anirem trobant. Poc després de començar la ruta, i encara sense haver abandonat el poble, sabreu que aneu pel bon camí quan trobeu a ma dreta i mirant-vos amb els ulls ben oberts un mussol gegant i metàl·lic. A partir d’este punt entrareu en un món màgic on vos trobareu amb fades com la tia Figa, aranyes i formigues gegants i robòtiques, arquers prehistòrics sobre una cova on caldrà trobar una granota, cavalls de ferro amagats entre la vegetació, els inquisitius ulls gegants de la muntanya que us vigilaran, l’Ovidi, el Raimon i l’Estellés, dracs i pedres flotants... i tot sota la atenta vigilància de la torre de guaita que és el nostre objectiu.

La Tia Figa s'amaga entre la vegetació

Cada poble de la Vall, un llibre!

Vigileu! Una aranya gegant!

I un cavall!

Un punt de la ruta on els nanos poden parar i descansar o jugar al seu aire és la Font dels Unflats, que rep el seu nom per motius que no cal explicar...

La Font dels Unflats

Un dels Unflats

El sender ix del mateix poble de Carrícola, d’un parc que està junt al calvari. Allí ja podem veure la torre de la fortificació andalusina del segle XIII a la que hem d’arribar. I resulta impressionant el desnivell que sembla que caldrà superar! Tanmateix, el nostre Joan ha fet tota la pujada a peu ja que encara que el desnivell i la distància ha sigut més que considerables per a un xiquet de dos anys i mig, les sorpreses que amaga i un poc d’imaginació per part dels pares i els companys de ruta han possibilitat que arribara caminant i il·lusionat quasi a les portes del Castell, on, ara sí,  ja rendit, ens ha demanat pujar a la motxilla. Guillem, el menut amb els seus dos mesos i mig, també l’ha feta, això sí, en la seua motxilla i dormint!

El camí arranca des d'un parc infantil i puja per un carrer formigonat que va de vora el calvari i que ràpidament s'endinsa al barranc per una senda. Uns metres després voreu una bifurcació on s'indiquen dues direccions possibles: cap al castell o cap a la font del Melero. El recorregut és circular, així que aneu per on vullgueu. Nosaltres optarem per primer de tot pujar al castell i tornar per la font del Melero, i pensem que encertarem.
 La primera part, l'ascens, discorre per una senda com ja hem dit, molt entretinguda que va guanyant altura de forma prou considerable, ja que se pugen vora 200 metres en poc més d'un quilòmetre. No rés que no se puga superar, però que als nanos més menuts els pot costar si no se'ls entreté un poc. Una vegada en el castell, la visita és obligada, si l'escala de metall que puja a la torre és massa estreta per pujar amb la motxilla a l'esquena. No passa tampoc rés si no pugeu. Les vistes són igual de boniques des de la base de la torre. a uns plafons explicatius trobareu bona cosa d'informació sobre la fortificació andalusina del castell de Carrícola.
Després de visitar la fortificació encara cal pujar un poc més fins el mirador del Castell, i de d'allí agafar la pista forestal cap a l'esquerra, creuant d'esta manera el barranc i començant a baixar cap al poble. Després de recórrer aproximadament un quilòmetre per pista, cal agafar una senda que s'endinsa en una pinadeta de repoblació cap a l'esquerra i que ràpidament en baixa en ziga-zaga cap a Carrícola.
Nosaltres pujarem al castell pel barranc i tornàrem per la pista. Creguem que és més còmode que no al contrari, ja que la pujada és més forta pel barranc, i per tant també més difícil de baixar-la sense accidents si vas amb els nanos.

Sssssh! Que el drac s'està despertant!

Una bonica pinada de repoblació

És una ruta més que recomanable per passar el matí. El paisatge és bonic, com també el castell, i la senda molt entretinguda gràcies a l’entorn natural i a les obres d’art que vas trobant en el seu recorregut. Totes aquestes obres són part de l’exposició Biodivers, un conjunt de 70 obres d’art de 50 artistes exposades a l’aire lliure i que se situen tant al poble com a aquesta ruta i a la ruta de l’aigua, que ens queda pendent per la propera visita a Carrícola. Al nostre parer la ruta del Castell és una de les rutes imprescindibles de curta distància per fer amb els nanos. Aprofiteu així mateix per fer una volta pel bonic i animat poble de Carrícola, i potser vos sorprendrà tant com la ruta!

Track en Wikiloc:

Característiques de la ruta: 
Circular: 3.75 km

517 m - punt més alt

330 m - punt més baix

280 m - desnivell  de pujada

Temps en moviment: 1,5 hores aprox.

Edat dels bebés: 2 anys i 5 mesos (Joan); 2 mesos (Guillem)

 I algunes fotos més:

I l'Ovidi...

I l'Estellès... assumiràs la veu d'un poble

També podreu trobar algun ruc en baixar la senda de la pinada

Vista del castell i la sinuosa senda que ja hem pujat